Anys cinquanta, vivia amb els meus pares al carrer Sant Francesc, conegut per Talecons, abans de la guerra Carrer la Llibertat, precisament al costat de la casa natal de l´escultor Adsuara, autor de l ´escultura que hi ha a l´antiga plaça de la peixcateria i que tots coneixiem com la de les " tortilleres " i que jo no entenia el nom fins que em vaig fer més gran i aní descobrint coses del món dels majors.
No sé de quina manera em vaig fer aficionat a coleccionar segells, tal vegada per la quimèrica il.lusió de trobar aquell segell únic o rar, que em faria milionari.
Un dia vaig descobrir que a la calaixera de l´habitació dels meus pares hi havia un grapat de cartes velles lligades amb fil de palomar que em causaren una gran impresió. La calaixera de fusta de nogué tenia tres caixons i a cada costat una porta. Precisament a la porta esquerra estaven les cartes. Un dia sense que s´enteraren els meus pares les vaig agafar. De seguida em cridaren l´atenció els segells de les cartes. La majoria eren de la República Espanyola. Uns eren amb la figura de Pablo Iglesias, fundador del partit socialiste, uns altres amb la figura del Cid a cavall, d´altres de Franco, el que manava a Espanya... I si trobara aquell segell meravellós de gran valor que m´havia de fer ric ...?
De tant en tant anava a l´habitació dels meus pares i una mica atemorit obria la porta esquerra de la calaixera, agafava les cartes i intentava desenganxar els segells, amb la poca fortuna que la majoria s´esquinçaven. Després vaig descobrir que els podia separar tallant el sobre i després amb aigua desenganxar-los. Així ho feia fins que un dia ma mare em va descobrir i em digué que eixes cartes eren de mon pare de quan la guerra. Poc m´interesava el contingut, el que jo volia eren els segells
 |
En els sobres es pot observar la destrossa que vaig fer de menut |
Han passat cinquanta anys, mon pare s´havia fet major i estava malalt. Quan anava alguna estona a fer-li companyia aprofitava per preguntar-li una vegada més per les batalletes i anècdotes de la guerra i ell una vegada més me les contava. Més d´una vegada havia pensat en escriure-les, però mai ho vaig fer.
Als noranta tres anys va morir. Tres anys més tard, un dia a casa ma mare, mirant coses que tenia del meu pare vaig descobrir les cartes de la guerra. Encara tenien els segells esquinçats, la senyal als sobres que havia tallat amb les tisores i com no, el fil de palomar que les mantenia unides. Li les vaig portar a ma mare i li vaig preguntar si me les podia emportar. Ma mare em contestà que me les emportara que ella no les volia per a res i que qualsevol dia farien cap al fem. Així que les vaig prendre. Aquell estiu del 2010 el vaig passar mirant les cartes, llegint el seu contingut i recordant tot allò que em contava mon pare. Les vaig classificar per dates i després les llegí una vegada i una altra, descobrint coses de mon pare, algunes d´elles relacionades amb les moltes anècdotes que ell m´havia contat. ¡Què bé m´ho vaig passar!
Les vaig deixar damunt la taula del despaix i encara són al mateix lloc , esperant no sé què.
En juliol del 2011, anarem a Barcelona a la celebració per sorpresa dels seixanta-cinc anys de la Rosa Maria, cosina germana de la meua dona i vaig seure al costat de Ricard, bomber de professió i casat amb Teresa , germana de la protagonista i per tant cosina de Balbina , la meua dona.Vaig tindre una conversació molt agradable amb Ricard i em contà que com aficionat escrivia teatre i que ja li havien representat alguna obra. En la conversació li vaig contar que tenia unes cartes de mon pare de quan la guerra. Ricard m´animà a escriure sobre elles dient-me que això m´ompliria molt i que no tenia importància si ho feia bé o no.
Avui 26 de juliol de 2011 he començat. El que no sé és com acabarà.
La intenció és fer un resum en llengua vernacla de Castelló, del contingut de les cartes escrites en castellà, ja que mon pare, de parla castellonenca, no dominava l´escriptura en esta llengua.
 |
Mon pare :Vicent Martí Benages |
DATA ORIGEN OBSERVACIONS
29/08/1937 València Targeta postal sense data.
30/08/1937 Madrid
2/09/1937 5/09/1937 Colmenar Viejo Targeta
68 Brigada-272Bon- 1ª Cia
7/09/1937 Canredondo
11/09/1937 Canredondo
15/09/1937 Trillo
17/09/1937 Trillo
23/09/1937 -- Targeta postal
23/09/1937 Madrid Targeta rebuda per mon pare
26/09/1937 Sector Guadalajara
29/09/1937 Madrid Targeta rebuda per mon pare
30/09/1937 Tembleque
6/10/1937 Sector Aragó
7/10/1937 Villa Hijar
10/10/1937 Villa Hijar
25/10/1937 Manzanares
27/10/1937 Sector Andalucia
12/11/1937 Villarrobledo
4/12/1937 Sector Catalunya Estan a Cambrils (Dintre el Parc Samà)
25/12/1937 Sector Teruel
12/01/1938 Sector Teruel Destinadaa Juan Puchol ( "La Muela")
16/01/1938 Sector Teruel
4/02/1938 Alcorisa
8/02/1938 Alcorisa
21/02/1938 - Nova direcció: 68Bda-272 Bon-1ª Cia
Plaça de laRepública,2 València
14/03/1938 València Targeta rebuda per mon pare
1/05/1938 Puigcerdà Parla per primera vegada de la ferida.
10/05/1938 - S´ha reincorporat a la seua companyia
21/11/1938 Barcelona Destinada a Juan Puchol. Reingresa a l´hospital
3/12/1938 Barcelona Destinada a Juan Puchol
13/12/1938 Barcelona Destinada a Juan Puchol
22/12/1938 Vallcarca (Barcelona) Destinada a Juan Puchol
26/12/1938 Vallcarca (Barcelona) Destinada a Juan Puchol
31/12/1938 Barcelona Destinada a Juan Puchol
07/03/1939 Bellagarde Està a "Le Fort de Bellagarde."
18/03/1939 Agde (Herault)
6/04/1939 Agde
17/04/1939 Agde
27/04/1939 Agde
9/05/1939 Agde
4/06/1939 Agde
6/06/1939 Agde
13/06/1939 Agde
15/06/1939 Agde
17/07/1939 Agde
30/07/1939 Agde
23/09/1939 Lleida Està detingut a de Seminario Viejo
29/09/1939 Lleida
6/10/1939 Lleida
13/10/1939 Lleida
17/10/1939 Lleida
20/10/1939 Lleida Destinada a la seua germana Antonieta
20/10/1939 Lleida
10/11/1939 Lleida
10/11/1939 Lleida Destinada a la seua germana Antonieta
24/11/1939 Lleida
15/12/1939 Lleida Destinada a la seua germana Antonieta
16/12/1939 Lleida
22/12/1939 Lleida Darrera carta de mon pare
Totes les cartes en les que falta el seu destinatari estan dirigides als seus pares.
2/02/1940 En aquesta data mon pare està a Castelló segons un certificat del Jutge
Militar concedint-li la presó atenuada en el seu domicili segons procediment sumaríssim
d´urgència seguit contra ell.
 |
Itinerari seguit per mon pare segons les ciutats que nomena en les cartes |
Targeta postal: València, sense data
S´enten que van cap a Madrid i han passat unes poques hores a València. Continuen viatge a Madrid i es rumoreja que van a Tembleque.
Primera carta : Madrid 30 d´agost de 1937
En ella conta que van eixir des de València a les
Anava amb sis companys de Castelló molt ben avinguts.
S´acomiada dels seus pares donant records per Antonieta i Carmencita dues de les seues germanes, Paca també germana i el seu home Juan Puchol, per a Ramona la germana major i el seu home Manuel,( conegut per Cap de Segle, ja que va ser el primer a naixer del segle XX a Castelló, la qual cosa li suposà un premi en metàlic amb el que es va comprar una marjal que ara de major treballava) i els seus fills Manolito i Juanito.
La carta escrita sobre una quartilla, com totes les de l´any 1937, amb un encapçalament imprés que fica:
El Porvenir
Sociedad de obreros carpinteros
CASTELLON
 |
Vicent Martí segon per la dreta i els seus amics al parc de Ribalta |
 |
| Al mig Vicent Martí |
 |
| El quart per l´esquerra dret mon pare amb un bon grup d´amics. Alguns d´ells estigueren al front amb ell. |
Més tard fou alliberat, segons em contà més d´una vegada, gràcies a que el capellà de l´asil va fer d´home bo i es retirà la denúncia.També em contava que la seua germana Ramona que vivia al costat del maset d´un conegut dirigent falangista, va anar a parlar amb ell per a que alliberaren el seu germà dient-li que no havia fet res mal. La contestació del falangista va ser: ¡Si, ara ningú ha fet res!
Segona carta: Madrid 2 de setembre de 1937
Conta que ja els han donat l´uniforme militar i en temps lliure "vamos chalando por Madrid con nuestro elegante caqui" desplaçan-se d´un lloc a un altre amb metro i trenvia.
Fan un poc d´instrucció i a les cinc ixen per Madrid.
Els demana la direcció del pare de Júlia per poder anar a veure´l.
Els pregunta si la seua germana Carmencita encara trevalla de sastresa.
S´acomiada amb estima dels seus pares.
Targeta postal: Colmenar Viejo 5 de setembre de 1937
Els diu que estan a Colmenar Viejo aprenent instrucció militar i que els que van eixir de Castelló encara van junts. Per primera vegada la seua adreça és:
Vicente Martí Benages- 68 Brigada-272 batalló- 1ª Companyia
Buscant informació a diferents mitjos he pogut concluir que la 68 Brigada Mixta formava part de la 34 Divisió, integrada a partir de juliol de 1937 en el XVIII Cos d´Exercit. A partir de febrer de 1938 la 34 Divisió s´incorporà al XXI Cos d´Exercit(Exercit de Maniobra). Esgotada la 34 Divisió fou dissolta i les seues forces passen a formar part del X Cos d´Exercit (Exercit de l´Est) en gener de 1939. Després es retirà a la Serra del Cadí i a la frontera amb Andorra.
Tercera carta: Canredondo 7 de setembre de 1937
En elle conta com els ha traslladadt de Colmenar Viejo a Canredondo província de Guadalajara. Estan en un pinar igual com el de Castelló i que com a conseqüència d´una ferida, el metge li ha tingut que arrencar l´ungla del dit gros del peu. Això li ha permés lliurar-se de les guardies i de la instrucció.
La preocupacio que tenia per si el canvi d´aigües li produia diarreaha desaparegut i es troba bé.
 |
M´auela paterna Vicenta: mare de Vicent Martí Benages |
 |
M´auelo patern Vicent: pare de Vicent Martí Benages |
 |
| A l´esquerra mon tio Manuel (cap de segle) al costat m´auela Vicenta, detràs ma tia Ramona , dret el meu cosí Manolo, baix el meu cosí Vicent, a la dreta la meua cosina Paquita, detràs ma tia Carmen a la dreta ma tia Antonia amb la meua cosina Maruja al braç, detràs ma mare i darrera mon tio Vicent l´home de ma tia Carmen. |
Quarta carta: Canredondo (Guadalajara) 11 de setembre de 1937
Aquesta carta està escrita a llapis a diferència de les anteriors escrites a tinta. Justifica que escriu a llapis perquè guarda la poca tinta que li queda per escriure la direcció al sobre, que és més important.
Conta que segueixen fent instrucció, que mengen molt bé i que beuen vi. Deixe d´escriure perquè van a menjar-se un meló que els han portat per a cinc companys.
Cinquena carta: Trillo (Guadalajara) 15 de setembre de 1937
En ella manifesta que segueixen al mateix lloc ,
que a penes fan instrucció. Així que només mengen i beuen. També diu que encara
no els han pagat i per tant no pot enviar-los res, sent concient de la falta
que els fa.
En un apartat li diu a la seua germana
Antonieta que li digue a la seua novia, Teresa, que isca a passetjar amb ella,
perquè s´ha enterat que els diumenges es
queda a casa i s´avorreix.
Sisena carta: Trillo (Guadalajara) 17 de setembre de 1937
Targeta: Madrid 23 de setembre de 1937
Enviada a mon pare per Ambrosio Redondo en la que li diu que és el camarada pare dels xiquets que cuiden els seus familiars a Castelló i que ha tingut notícies de que està en Madrid de militar i que el mateix dia va anar a la caserna però ja havien eixit. Li demana que li escriga aviat ja que desitja saber d´ell i on està.
S´acomiada donat-li la direcció: Avda. Pablo Iglesias, 8 -Bodega.
El teu bon camarada i de la "Causa".
Targeta :Madrid 29 de setembre de 1937
Enviada a mon pare per Ambrosio Redondo. En ella li diu que ha rebut la seua en la que li diu que està bé de salut i on està, que és un lloc que ell coneix molt bé , ja que està a vint quilòmetres al sud del poble on viuen els seus pares que és Cortes de Tajuña o siga al nord de Canredondo. Li diu que fa quinze dies que espera notícies de Castelló.
S´acomiada desitjant-li salut i sort.
No
tinc constància de cap carta dels mesos de març i abril, posiblemente es
pergueren com altres que sé que va escriure o tal vegada no n´escrigué cap
coincidint amb la ferida per arma de foc, que es degué produir per aquestes
dates.
Sisena carta: Trillo (Guadalajara) 17 de setembre de 1937
Els diu als seus pares que ja ha rebut
les seues cartes. S´alegra que li diguen que tenen menjar , perquè encara que
ell menja molt bé, pel poble el menjar és escàs. També els diu que no li
envien quartos, ja que encara li queden
divuit duros. No ha pogut anar a veure al pare de Júlia, ja que la dirección
que li han enviat és de Madrid i ells ja no són allà.
A l´acomiadament apareix el nom de
Paquita, filla de Juan i Paca i per tant neboda de mon pare, la qual fou
estimada per ell de manera especial entre tots els nebots.
Targeta
: 23 de setembre de 1937
Envia una tarjeta per comunicar que canvien de lloc. Es rumoretja
que ixen cap a Terol i és posible que passen per Castelló.
Targeta: Madrid 23 de setembre de 1937
Enviada a mon pare per Ambrosio Redondo en la que li diu que és el camarada pare dels xiquets que cuiden els seus familiars a Castelló i que ha tingut notícies de que està en Madrid de militar i que el mateix dia va anar a la caserna però ja havien eixit. Li demana que li escriga aviat ja que desitja saber d´ell i on està.
S´acomiada donat-li la direcció: Avda. Pablo Iglesias, 8 -Bodega.
El teu bon camarada i de la "Causa".
Setena carta : Sector Guadalajara 26 de setembre de 1937
Una de les més llargues i escrita a
llapis.
Explica que ha rebut una targeta del pare
de Júlia dient-li que havia anat a la caserna de Madrid a vore´l però ja no estava allí.Es lamenta per no haver
pogut coneixe´l i saludar-lo.
A continuación explica als seus pares ,que
ha tingut que deixar la maleta i la xaqueta a la caserna de Chamartin, com han tingut que fer tots els
reclutes. A Madrid els han donat fusil i munició i no podien carregar amb tot.
Explica que no li envien sabó que ja en
té i que no els falta menjar (meló , formatge, abadejo, etc) i que més falta es
farà a ells.
En contestació a la pregunta de si la
seua caserna és Fortuny, els diu que són les oficines de la Brigada 68 , la pagaduria
i on reben totes les cartes que els envien per passar la censura.
També els comunica que s´ha suspés la
posibilitat de passar per Castelló i per tant no podrà veure´ls.
Abans d´ acomiadar-se diu que va a
contestar la targeta que li ha enviat el pare de Júlia i donar-li les gràcies
per l´interés que havia tingut en anar a veure´l.
Targeta :Madrid 29 de setembre de 1937
Enviada a mon pare per Ambrosio Redondo. En ella li diu que ha rebut la seua en la que li diu que està bé de salut i on està, que és un lloc que ell coneix molt bé , ja que està a vint quilòmetres al sud del poble on viuen els seus pares que és Cortes de Tajuña o siga al nord de Canredondo. Li diu que fa quinze dies que espera notícies de Castelló.
S´acomiada desitjant-li salut i sort.
Vuitena carta: Tembleque 30 de setembre de 1937
Conta que
els escriu des de l´estació de Tembleque, d´on eixiran amb destí desconegut. Si
passaren per Castelló ja els ho comunicarà quan estiguen a València.
Els diu que no fà molt fred i que ha pres el bany dues vegades al Riu
Tajo. Que no patisquen per la roba d´hivern ja que els han donat capot,
caçadora, pantaló de pana i botes. Així que està bé de tot.
Del que li diuen de Juanito i Vicente (no
sé a qui es refereix) els diu que no s´extranya, doncs per on ells passen n´hi
han molts de la lleva tant del 30 com del 38, i segons les notícies de la
premsa , el Govern encara en movilitzarà més.
N´hi ha una al.lusió a la Joy dient que la seua vida ha
estat molt curta i segons el que li conten pareix que algú l´ha morta (no he
pogut averiguar de qui es tractava).
Novena
carta: Sector Aragó 6 d´octubre de 1937
Com totes les cartes comença desitjat-los que
estiguen bé i que ell està molt bé.
Els diu que després d ´un llarg viatge
ara estan a un poble molt bonic ( no diu quin és) i que estan de descans. Diu
que la seua brigada no fa res i es rumoretja que tornen cap a Madrid. Si
tingueren que passar per Castelló els ho diria i els demana que vagen a
l´estació cada vegada que passe un tren militar. Que avisen al carrer Alcalde
Tarrega , 33 (taller d´enquadernació) que és on viu el seu company de llit i
així també podrien anar a veure´l els
seus pares.
Els demana sobres, ja que només li´n
queden tres i que al poble no n´hi han.
Desena
carta: Villa Hijar 7 d´octubre de 1937
Aquesta
carta està dirigida als seus germans Paca i el seu home Juan, ja que totes les
anteriors són dirigides als seus pares.
Diu que els
escriu per a dir-los que ha rebut els diaris Solidaritat i avui dia set el
Mercantil, els quals havia demanat per saber que passava a Barcelona i València, però
veu que no n´hi ha cap novetat. Aprofita per a
demanar una vegada més sobres i que tant
sols li´n queden dos. Al poble no n´hi han (per la dirección m´adono que el
poble seria Villa Hijar).
Els comunica que el pare de Júlia ha
tornat a enviar-li una carta dient-li que no sap res dels seus pares.
També els diu que s´hauran enterat pels
pares que ha passat del sector Guadalajara al front d´Aragó.
Onzena
carta: Villa Hijar 10 d´octubre de 1937
Carta curta en la que torne a demanar
sobres i els diu que està disgustat
perquè li escriuen poc. Els diu que li diguen a Carmencita que és la que escriu
en nom d´ells que no tinga perea
d´escriure.
Targeta: Manzanares (Ciudad Real) 25 d´octubre de 1937
Dirigida als seus pares els conta que de
l´escapada no ha passat res i està content acompanyat del seu amic Agramunt.
Dotzena
carta: Sector Andalucia 27 d´octubre de1937
Escrita a tinta,els comunica que estan a
un poble de la provÍncia de Jaen, on estaran una bona temporada i que mengen
molt, sobre tot melons i xurros.
Del viatge diu que molts han anat a casa
i encara no han tornat a la caserna. El comandament han dit: que a partir d´ara
seran castigat amb severitat.
Els diu que estan donant permisos de deu dies a
una mitjana de vint camaradas per batalló. Als primers que els ha tocat ha
estat als de Toledo, ja que els hi donen per províncies.
Els demana que li diguen a la mare de Milian
que no va poder anar a veure el seu fill Juanito (és un dels que anomena en una altra carta i que va ser reclutat.La
familia coneguda per mi tenien una tenda de comestibles al final del carrer
Sant Francesc) perquè no van deixar
baixar del tren ningú a Valencia.
 |
Tretzena
carta: Villarrobledo (Albacete) 12 de
novembre de 1937
Els comunica que els han traslladat a Villarrobledo
on han instalat la caserna de la brigada. Està molt content perquè el poble és
més gran i tenen més distraccions.
Diu que els ha enviat per correu un gir
de 200 pessetes que corresponen a la paga del mes passat i que els van pagar
els darrers dies d´estar a Menjibar. Els diu que encara no sap si han rebut l´anterior
carta i està intranquil.
Comenta que s´ha tallat la barba i que ha
augmentat de pes.
Pel
context suposo que mon pare degué veure als seus pares i la resta de la familia
al passar el tren militar per Castelló, perquè diu que els va disgutar que tinguera barba i que creu que va asustar a Manolito i Juanito, el seus nebots.
Com
anécdota contaré que quan era xicotet pujava al més amunt de casa m´auela i
mirava un saquet ple de bitllet foradats
de polilla de la
República Espanyola. Segons em va contar ma mare es tractava
dels bitllets de les pagues que enviava mon pare durant la guerra i que m´auela
li´ls guardava per a quan tornara. Després resultà que aquells bitllets com els hi passà a molts
no foren bons i alli estigueren molt de temps fins que sense saber com
desaparegueren.
Catorzena carta: Sector Catalunya 4 de desembre
de 1937
Els diu que ha rebut una carta amb data 25 de novembre en la que li comenten el
bombardeig a Castelló, però que no els ha fet res.
Els comenta que no els podia dir on són
per recomanació del comandament a la fi de que no es sapiera on estava la Brigada.Ara els diu
que està a Cambrils, més exactamente al Parc Samà a uns nou quilòmetres de Reus.
Agramunt, un amic de mon pare li ha dit
que els seus pares ja han rebut el gir.
En un altre apartat comenta que els
portarà sabó que comprarà a sis pessetes quilo.
Els volia enviar una foto , però en una
escapada a Reus no se la va poder fer perquè el fotògraf no tenia plaques.
Amb la carta els envia un bitllet (suposo
que d´autobús) de 0,50 pessetes de Montbrió que està a 1,5 quilòmetres dels
Parc Samà per a que miren si ell està al
terme de Montbrió o Cambrils.
A l´acomiadament nomena a Rosa , Rafael i
Rafaelito matrimoni parens llunyans nostres que vivien detràs de casa els meus
auelos i que eren ferrers de professió.
Quinzena carta:Sector Teruel 25 de desembre de
1937
Escrita en una fulla de llibreta groga d´una
ratlla a llapis.
Els desitja una feliç nit de Nadal ,
dient-los que tenen menjar extraordinari i beguda abundant. També els diu que
el comisari del batalló els ha comunicat que quan se´n vagen els donaran
permís. Desitja que complisquen la paraula i els puga tornar a veure encara que
faci poc dies que ja els ha vist (en aquesta carta confirma que ja els havia
vist i era quan portava barba).
Setzena
carta: Sector Teruel 12 de gener de 1938
Dirigida als seus germans (sempre que va
dirigida als seus germans, en realitat va dirigida a Juan Puchol i Paca ,la
seua dona, germana de mon pare.
Els diu que passar fred, fam i els tirs
no són coses importants perquè formen part esencial de la guerra. Diu que la
salud i les ganes de contribuir amb la seua propia vida si fora necessari
per derrotar el fascisme no li han
faltat fins el dia d´avui.
També diu que està satisfet de com el
comandament ha portat l´ofensiva que els ha permés conseguir rotundes victòries.
Els comenta que es poden imaginar el que representa la conquesta de “La Muela ” , en les condicions
en les que es troba, ja que mirant les condicions de guerra , pensa que és
imposible conquerir-la. En canvi la van conquerir, sent el seu batalló qui ho va fer. Van prendre
molt presoners i conta com des de “La Muela ” veïen Terol,
dominat-lo completamente.
Al dia següent van arribar fins les
mateixes cases de Terol agafant els primers parapets. Des d´ allí els van rellevar
i els enviaren a pobles de reraguarda i per tant de reserva.
Els pregunta com anat la Festa del xiquet i que li
han deixat a la seua nebodeta. Es lamenta de no poder enviar-los cap regal.
 |
En
ninguna de les cartes anteriors mon pare parlà d´accions de guerra, possiblement
era per no preocupar als seus pares. En aquesta carta dirigida a Juan i Paca és en ´
l´
única que fa menció a aquestes accions. Ja no tornarà a parlar més d´elles.
Buscant
la verificación de la narración feta per mon pare he buscat informació i
efectivamen el 272 Batalló formant part
de la 68 Brigada que amb la 3 i 16 Brigades formaven la 34 Divisió baix el
comandament de Etelvino Vega i amb la 64 Divisió (brigadas 81 i 83 ) formaven la XVIII Columna del
Sud comandada pel Coronel Fernàndez Heredia, conqueriren “La Muela de Teruel” el 18 de desembre
de 1937 en unes condicions de fred glacial
Intercalant
la descripció de les cartes aniré fent menció de diferents contalles que mon
pare em narrava , quan jo era xiquet, relacionades amb accions de guerra.
Quant
ere menut corria la llegenda que alguns soldats de l´exercit republicà quan
prengueren Terol agafaren quartos del Banc d´Espanya a Terol que restava obert i abandonat
precipitadamente per l´exercit nacional.
Relacinada amb aquesta carta i com mon pare
m´havia contat com prengueren Terol, un dia li vaig preguntar si allò que es
contava era veritat. Ell em contesta que si. Llavors li vaig preguntar perquè
no va agafar molts quartos i ara seriem rics. La contestació fou: estavem tant
conveçuts que guanyariem la guerra que no li donarem importància als bitlles
nacional pensant que no tindrien cap valor. La realitat fou que va ser a l´inrevés
i que els que no tingueren valor foren els de la República ,com els que li
guardà a mon pare la seua mare.
Dissetena carta:Sector Teruel 16 de gener de
1938
Conta que
s´ha enterat per Nebot i Verchili ( amics seus) que han estat a Castelló , que
no han rebut notícies d´ell. Els diu que és general i els passa tant als soldat
com als oficials.
Els diu que
ha conegut a un xic de la 92 Brigada que vivia a casa el Senyor Andon i que
treballava de dependent a la botigas de Casa Nicolau.També els diu que els tres
de Castelló segueixent junts.
(La 92 Brigada formava part de la 47 Divisió
del XVIII Cos d´Exercit formant part de la reserva durant l´atac a Terol)
 |
Divuitena carta: Alcorisa 4 de febrer de 1938
Els comunica que estan a reraguarda i que
havien estat esperant la nit per a marxar de les trinxeres una vegada relevats.
Havien caminat molts quilòmetres i estaven cansats. Diu que ara estan a
Alcorisa amb la brigada , on la majoria estan amb més de tres litres de beguda
alcohòlica i això que només és el segon dia i que esperen estar uns dies
tranquils.Comenta la diferencia del front on sols sentien avions, artilleria,
morters, metralladores i tota classe de màquines de guerra i el silenci del
lloc on es troben ara.
Els diu que ja li han donat unes botes
noves i encara que no els han pagat no necessita quartos ja que encara té les
100 pessetes que portava al passar per Castelló i que no s´ha pogut gastar.
Sembla
ser que al passar per algun poble de Terol els degué passar l´anècdota que em
contava mon pare dient: Una vegada entrant a un poble de Terol escoltarem com
una gent que mirant-los deien: “Mira no
tienen cuernos ni rabo, son como nosotros”. Es veu que la propaganda nacional
els pintaven com si foren dimonis.
Dinovena
carta: Alcorisa 8 de febrer de 1938
Dirigida a Juan Puchol C/Escultor Viciano, 12- Castellón de la Plana
Escrita
mig broma, mig seriós és una de les
cartes en to més dramàtic.
Els conta que després que els digueren
que no els rellevaven per fi si que ho feien, així que ara estan a Alcorisa
disfrutant de beguda i menjar. Diu que sempre troben alguna casa del poble que
els fan menjar i que ara tenen tres sopars amb carn en abundàcia gracies a una
cabra que li han comprat al seu amo. Per la nit li ajudaran en l´ofici de matarife. Són huit companys amb ganes de deixar els ossos
de la cabra com el vorí de nets. Són Galindo, Nebot , ell i d´altres. Estan un
poc trists perquè falta Agramunt que no saben com està , encara que potser
estiga a casa, ja que els ferits de la Brigada
els han enviat a casa.
També els diu que avui els donen muda
completa, així que es podran lliurar
dels polls, que en porten més que una
pava malalta.
Els demana perdó perquè els parla en to
bromista, ja que si no fora per “ la causa per la que lluiten” és com s´ha de prendre o pegar-se un tir per no vore les calamitats que passen per culpa
d´uns capitalistes fanàtics que en la seua ceguera per manar i per l´or porten
al món a una situació tant desastrosa com la que es troben. A continuació diu
que no cal fer cas i viure el que es puga esta vida plena de llagrimes com les
que li eixien a la cabra quan li clavaven el ganivet. Sentint llastima per la
cabra se la van menjar.
S´acomiada enrecordan-se dels seus pares
dels seus nebots i la seua neboda Paquita.
Vintena
carta :21 de febrer de 1938
Fica la data sense dir on està, en canvi
envia la nova direcció on tenen que enviar el correu: 68 Brigada 272 Batalló 1ª
Companyia. Plaça de la
República , 2 -València.
Salut.
Els diu que fa dies que no rep notícies
d´ells i que està intranquil, demanan-los que li contesten a volta de correu.
Envia un cigarret per son pare, lamentant-se per no poder-li´l donar
en persona.
En el sobre hi ha una nota que fica :
Conté un cigarret pel pare d´un combaten.
Mon pare em contava que no passava gana perquè
com no fumava canviava el tabac que els donaven per menjar.
Targeta postal: València 14 de març de 1938
Mon pare va
rebre una targeta d´un amic (no se qui és) dient-li que ha rebut una carta
d´ell del 28/2/1938 en la que li diu que està bé. També sap tot el que li diu
de la seua Brigada i que ho lamenta ¿...?
A continuació
li diu que està a València i fa dos diumenges que va a casa i que té un permís
de set dies. També li diu que els han
portat a guardacostes.
Segueix a
l´altra targeta (desapareguda).
L´adreça de
la Targeta és.
Vicente
Martí Benajes
68 Brigada,
272 Batalló, 1ª Companyia
Plaça de la República ,2
València
Vint-i-unena carta: Puigcerdà 1 de maig de 1938
Conta que ha rebut dues cartes d´ells (30
d´abril i 3 de maig? ) en la que li diuen que estan bé. Del que li diuen que
han caigut unes bombes prop de casa els diu que s´extranya que hagués caigut a
la casa del costat i a ells no els fera res i que possiblement el que volen és
que no es preocupe. (realmente les bombes trencaren un tros de paret de la casa).
Els diu que del que s´han enterat que l´han ferit i no els ha dit res, en una
carta anterior ja els comunicava el que havia passat, per supost quan li
donaren l´alta.
En una carta dirigida a Teresa els envia
una fotografia feta baix l´estàtua de Colom a Barcelona després d´eixir de l´hospital amb tres
companys, per a que vegen que no té res i que ha tingut una gran sort ja que no
té quasi res lliurant-se aixi d´altres coses pijors que hagueren pogut passar. (casualmente avui tres de juliol de 2014 mirant fotos antigues
de ma mare ha aparegut ¡oh sorpresa!
L´esmentada foto. El de la dreta amb moxila i manta és mon pare, està amb tres
companys més . Per darrera fica
fotografia 29 d´abril … Barcelona -Plaça de Colom.)
 |
| Mon pare a la dreta amb tres companys a la plaça de Colom (Barcelona) |
No
tinc constància de cap carta on comuniqués als seus pares que l´han ferit .
En
realitat la ferida fou greu, ja que una bala li entrà pel mig de pit eixint-li
per darrere . Tingué la sort que no li afectà els pulmons.
Tampoc
sé amb seguretat en quina data i en quin lloc el feriren. Mon pare em parlava
de la Serra de
Pandols i Cavalls, on deia que les bales i la metralla volaven per tot arreu i
que una vegada fou ferit l´embolicaren
amb una manta i el ficaren a la llitera. Els sanitaris, davant les bales , els
obusos i la metralla fugiren però en tornar per la llitera i estar ell a sobre,
se l´emportaren ( em contava mon pare que l´abandodament de la llitera per part
dels sanitaris es considerava com deserció i que per això tornaren, salvant
així la seua la vida).
Sempre
havia pensat que l´havien ferit durant la Batalla de l´Ebre pel que em contava mon pare,
però en parlar de la ferida i la foto a l´eixir de l´hospital a Barcelona en la
carta de l´ú de maig , puc confirmar que no fou en aquesta batalla ( juliol a
novembre del 1938) sinó abans.
Després
de comentar els meus dubtes amb la meua
dona (juliol de 2014) em comentà que mon pare li havia contat
que ell havia demanat l´alta voluntaria per reincorporar-se a la seua
companyia i que una vegada al front ,el metge en veure-li la ferida li digué “
Què fas ací? “ i l´envià de cap nou a l´hospital. Tot això en fa quadrar com va
ser el procés de la ferida, tant sols em queda el dubte del lloc on el feriren.
Conservo
la documentación oficial de l´ estada de mon para a l´hospital de Barcelona,
així com una carnet amb la seua fotografia per poder utilitzar els mitjos de
transport gratuitament com a ferit de
guerra.
Segons
aquesta documentación consta :
21/11/38 Anàlisi de gargall Hospital General Militar (Vallcarca)
5/12/38 Raios X Hospital General Militar
(Vallcarca)
25/12/38 Ingrés amb ferida cicatritzada Clínica Militar nº 15 del Parque (Barcelona)
Per
la data de la carta 1/5/38 en la que anomena que l´han ferit i la de la
documentación de l´hospital 21/11/38 puc deduir que possiblement el feriren al
voltant de març/abril i que després de reincorporar-se a la seua companyia,
participara a la batalla del Segre ( abril de 1938) fins el seu reingrés a
l´hospital per complicacions de la seua ferida, a la zona de Tremp, Sort, Pobla
de Segur, Seu d´Urgell, Puigcerda i
Organyà on estigué, segons ell contava.
Vint-i-dosena
carta: 10 de maig de 1938
No té lloc d´origen
És molt curta i no es llig bé , encara
que aporta dades molt interesants i d´alguna manera molt aclaridores.
El motiu de la carta és per a comunicar
als seus pares que està de nou a la Brigada després de 30 dies
a l´hospital (la xifra no es veu gaire bé i em fa dubtar entre 20 o 30 ) com
els deie en la carta anterior.
A continuació els diu que ara es troba a… descansant. (Hi ha un taca de tinta blava que impedeix llegir el lloc, possiblement
feta per la censura. Puc pensar que potser fica Puigcerdà com la carta anterior
perquè per baix de l´esborrany es veu la part d´una lletra que podria ser la
g).
Més avall pregunta si Juan i Manuel han
eixit de Castelló i si continúen els bombardejos per allí.
Envia petons per Paquita, Juanito i Manolito, també per Júlia i
Carmencita.
Investigant potser que trenta dies abans de l´ú de maig
seria entre finals de març i primer d´abril. He llegit a Internet que segons www sbhac. net :La 68 Brigada després de la desfeta
a la Batalla
d´Aragó es va anar replegant fins al riu
Martín i que el 4/3/38 en la seua retirada arribaren a Xerta pel que és
possible que el feriren en el front de l´Ebre. Després segons la mateixa web la Brigada es concentrà a
Castellciutat el 19/4/38 prop de la
Seu d´Urgel i Puigcerdà. Després la 34 Divisió esgotada fou
dissolta i les seues forces incorporades al X Cos d´Exercit amb el que es
retirà cap a la frontera per passar a
França.
Anècdotes
que em contà mon pare quan era xiquet i li preguntava per les batalletesde la
guerra.
Una
dia estant la seua companyia a la vora esquerra de l´Ebre i el nacionals a la vora
dreta, per la nit un vigilant començà a cridar : que venen…que venen….llavors
agafarem les armes i començarem a disparar desesperats. Al matí següent els nacionals
des de l´altra part de riu els cridaven dient:” rojillos , què os ha pasado
esta noche, rojillos.”
Pense
que aquesta anècdota podria coincidir amb la seua estada per Xerta.
Un
altre dia mon pare m´explicava que per
creuar un riu no s´havia d´alçar els peus de terra a la fi que la força
del corrent de l´aigua no et tombara i t´arrosegara riu avall. Això m´ho
contava perquè ho aprengué al riu Segre. Em contà que una nit tenien que passar
el Segre per sorprendre l´enemic. Comença a passar una companyia. Els nacionals
s´adonaren de la maniobra i començaren a disparar. Mon pare sentia el sorroll
de les metralladotes ta ,ta, ta …. ta,
ta ,ta. Els crits de socor del ferits ,
arrosegats pel corrent del riu demanant ajuda eren terrorífics. Quan li tocava
passar a la conpanyia de mon pare, el capità va decidir parar i no passar,
salvant-se així, segons mon pare d´una mort segura.
Aquesta
contalla situaria a mon pare prop del riu Segre, coincidint amb la información
de la mateixa font anterior que situava la
seua Brigada per aquella zona.
Vint-
i-tresena carta: Barcelona 21 de novembre de 1938
Hi ha un periode molt llarg des de maig
fins a novembre que no conserve cap carta. No sé que s´han fet d´elles.
Escrita a tinta sobre una quartilla de
paper groc va dirigida als seus germans Juan i Paca.
Els conta que la seua ferida va bé i que
li pareix mentida que una ferida com la seua i que es trobi tant bé. Diu que el
metge l´autoritzat a alçar-se i que aviat podra visitar les boniques avingudes de
Barcelona. Els ho conta per a que vegen
que en esta guerra, dura com ninguna , està tenint sort.
A l´adreça posa
Vicente Martí
Hospital Militar
3º pabelló, 1º pis, llit 47
Vallcarca (Barcelona)
Juny
del 2014
He
tornat a reclassificar les cartes de mon pare i d´altres persones dirigides a
ell com els seus pares,mon tio Juan Puchol, ma tia Antonieta, Teresa ( novia de
mon pare) i d´alguns amics i coneguts. He reordenat el que havia escrit i
he afegit nova informació intentant millorar-lo.
El
proper 15 de juliol de 2014 mon pare compliria cent anys. He tornat a rellegir
no sé quantes vegades les cartes intentant imaginar-me com seria la seua vida
en aquells dies.Aquesta vegada he buscat informació a diferents fons sobre la
68 Brigada, la batalla de Terol, la batalla d´Aragó, la de l´Ebre i la del
Segre. Del camp de refugiats d´Agde, de la presó de Seminario Viejo a Lleida,
etc.
He
de dir que després de molt d´esforç i análisi de la documentación obtinguda he
anat quadrant aquesta documentación amb el que conta mon pare a les cartes , intentant encaixar-les i no ho he aconseguit amb seguretat. Potser algú amb més paciència ho
aconseguisca.
Crec
que la tasca dels historiadors no és gaire fácil i per això n´hi ha tantes versions
i opinions. La majoria de les vegades la realitat de les persones queden
amagades en el conflicte general. La de mon pare és real.
Primers
de juliol de 2014.
Abans
de seguir amb la següent carta he tingut que refer moltes vegades molt del que
tenia escrit aportant noves conclusions.
 |
| Mon tio Juan Puchol i les seues filles Paquita i Maruja. Detràs Manolo i Juanito fills de ma tia Ramona i mon tio Manuel |
Vint-i-quatrena
carta: Barcelona
3 de desembre de 1938
També dirigida als seus germans
Després d´enrecordar-se una vegada més de
la seua neboda Paquita, els conta que ja passeja per l´ampli pati de
l´hospital.
Els demana una foto de la seua neboda i
de la resta de la familia i els diu que no vagen a creure que les vol per a
despedir-se de la familia, perquè està morint-se, ja que ningú vol canviar
aquesta vida per l´altra en la que diuen que s´està molt bé i menys ara que se
sent tant bé ,ja que no sent la ferida tant greu, la diferència entre estar al
front o a l´hospital és molt gran. Així que
¡ viva la vida ¡
Els diu que pel que llegeix a la premsa,
a Castelló estan bé i no com a Barcelona amb constants bombardejos.
Vint-i-cinquena
carta: Barcelona 13 de desembre de 1938
Segueix
escrivint als seus germans.
Desitjan-los que estiguen
bé de salut els diu que degut al seu bon estat de salut , creu que aviat estarà
de nou amb els seus companys que son com la segona familia.Lamenta el disgust
que els ha pogut donar al comunicar-los que estava ferit i que si haguera sabut
que la ferida no era tant greu no els haguera dit res.
A continuació els diu que
encara estarà a l´hospital almenys un
mes abans que li donen l´alta.Per a que pugue rebre les cartes els els diu que les
envien a la Brigada
, ja que és la manera més fàcil que li arriben.
S´acomiada demanat-los
que alimenten bé a Paquita a la fi que tinga un desenvolupament normal i que
ell ja sap que ho faran encara que ells passen fam.
Vint-i sisena carta: Vallcarca (Barcelona) 22 de
desembre de 1938
Després de desitjar-los
que passen un feliç i bon Nadal.comenta
que està molt bé però amb enyorança de la companyia de la familia. Caldrà
tindre paciència i ja vindran temps millors,els diu.
Els comunica que li han fet
una exploració amb raios X i li han dit que està completament bé amb la ferida
cicatritzada, però que té la pleura un poc inflamada i que s´ha quedat
bocabadat perquè no sap que és “el pleura”. Llavors li ha preguntat al metge si
tenia algo al pulmó i li ha contestat que la bala no li l´havia tocat peró que
la inflamació era conseqüència de que no estava quiet. Al preguntar-li si
tardarien molt a donar-li l´alta li contestà que almenys un mes. Així que
tranquilitat i a viure el millor que es puga dintre de tanta calamitat i fora preocupacions fins el final
de la guerra.
N´hi ha una posdata
dient-los que li poden escriure a:
Hospital Militar- 3
Pavelló- 1º pis- llit 47 Vallcarca
(Barcelona).
Vint-i-setena carta: Barcelona
26 de desembre de 1938
També dirigida als seu
germans.
Després de la salutació
els comunica que l´han traslladat de l´hospital de Vallcarca . Ara està dintre
la mateixa Barcelona, exactament darrera
el parc de les feres, així que quan ix de passeig, que és totes les dies, està
al centre de la ciutat. Es lamenta que no fora en temps normal i haguera
disfrutat amb intensitat de la ciutat.
Vint-i-vuitena carta: Barcelona 31 de desembre de 1938
Dirigida com l´anterior
als seus germans.
Els comenta que ha rebut les
seues cartes del 9/12 i 30/11 i que l´omplin d´alegria.
Es torna a lamentar de la
mala estona que els haura fet passar amb la seua ferida.També els diu que ha
rebut la carta certificada del 30/12 tal com li l´han enviada i els diu que
encara no ha rebut els mocadors i els mitjons i que no li envien res més, ja
que té de tot i encara que va arribar nu del front ja té bon vestit i abric, i
que és un veterà que ha aprés a anar sol per la vida.
S´acomiada dient-los que
ara ha d´anar a voltar per Barcelona i disfrutar un poc de la meravellosa
ciutat.
A l´acomiadament els
recorda que no li envien res i que ho guarden per a la seua neboda Paquita.
Aquesta és la darrera carta de l´any 1938 i des de
maig fins ara no n´hi ha cap carta dirigida als seus pares. La següent carta està
escrita després d´haver creuat la frontera amb França camí de l´exili.
Vint-i-novena carta: Bellagarde 7 de març de 1939
Molt curteta està dirida
als seus pares comunicant-los que està hospitalitzat a França, però que només
puga estarà amb ells.
Els dona la direcció on
està:
Le Fort de Bellagarde-
Pertús – Pirineus Orientals –França.
Trentena carta:
Agde 18 de març de 1939
Comunica als seus
pares que ara és al Camp de refugiats d´Agde i que està desitjant eixir d´allí.
Tant aviat com puga tornarà a Espanya,
ja que estant en un país estranger té enyorança de la seua estimada terra.
La nova direcció és:
Camp nº 1 Barraca
F nº 3- Agde (Herault )
Trenta- unena carta: Agde 6 d´Abril de 1939
Dirigida als seus pares.
Ha rebut carta dels seus
pares i manifesta una enorme alegria , la més gran que es puga imatginar
després d´un any sense saber res d´ells.
Desitja que després de
tornar-se a trobar , ara li escrigues
més sovint, passat tant de temps d´haver estat perduts.
Conta que en el primer
cop d´ull ha reconegut la lletra de la seua germana Carmencita que segur que
estarà feta tota una dona. S´en recorda
dels seus nebots Manolito i Juanito i li diu a la seua germana Ramoneta que a
veure si li compra una nebodeta. També té records per a Paca i Antonieta.
Els diu que la seua
direcció és :
Camp nº 1 Barraca A 1 –
Agde Herault (França).
 |
| Vicent Martí Benages i la seua germana menuda Carmen: Ella li escrivia les cartes que li dictaven els seus pares. |
Trenta- dosena
carta: Agde 17 d´ bril de 1939
Dirigida als seus pares.
Es queixa que és la
tercera carta que els escriu i encara no li han contestat. Les envia sense
franqueig perquè els han dit que poden escriure a Espanya sense franquejar la
carta.
Els diu que ell està bé
però pateix perquè passe el temps i ells es fan majors i necessitaran la seua
ajuda i ell està allí sense poder eixir i per tant no els pot ajudar.
Els demana que a volta de
correu li escriguen i li diguen com està tota la familia, ja que una vegada
acabada la guerra estaran tots a casa. També pregunta per la seua novia Teresa.
Torna a donar-los la direcció.
Trenta-tresena carta: Agde 27 d´Abril de 1939
Dirigida als seus pares.
Comenta que ha rebut la
seua carta del 2/4 en la que li diuen que tenen notícies de Juan , Paca i
Antonieta (Estàn a Petrel). Els diu que quan estiguen a Castelló que Juan li
escrigue, igual que Teresa.
Els comenta que tots el
dies ixen refugiats del camp cap a Espanya, això si, pagant-se ells el viatge i
amb els papers arreglats. Els que es queden no saben quin dia els tocarà. Ell
desitja abraçar-los aviat.
S´acomiada anomenant tota la familia , una veïna Vicentica
“la Fibla ” i la
seua cosina Rosa i el seu home Rafael.
Trenta –quatrena carta: Agde 9 de Maig de 1939
Dirigida als seus pares i
germans.
Diu que té les seues
cartes del 2/5 certificada amb les fotografies dels seus nebots i que els ha
contestat la que va rebre data 15/4. Està enterat que Ramona espera familia i
que desitja siga una xiqueta (en realitat fou
un altre xiquet, Vicent, i més avant en tingué un altre, Ramon).
Referent a l´aval els diu
que no és per a eixir del camp si no per
a quan isca poder anar directament a casa i no ingresar en un camp de
concentració. Els diu que els que ixen són els que disposen de 200 francs, així
que no es gasten els quartos i tinguen un poc de paciència, però el que si
espera és que li contesten el que els pregunta en la carta del dia huit. També
els demana paper per a poder escriure.
Referent al seu amic
Navarro , que li diguen que no es preocupe que encara que siga un cop molt dur,
ja cicatritzarà i dones millors no li han de faltar.
S´acomiada
donant records per a tots, per a Vicentica
“la Fibla ”,
els seus pares i tots els veïns.
Trenta- cinquena carta: Agde 26
de Maig de 1939
Dirigida als seus pares i
germans.
Després de desitjar-los
salut , els diu que en la carta anterior els envia la direcció del germà d´una
dona que va a veure´l anomenada Francisca. En ella es va equivocar en el número
del carrer i que la direcció correcta és : Joaquin Costa, 71.
Els diu que està
desitjant saber si el nounat fill de Ramona i Manuel és xiqueta o xiquet.
Diu que ha rebut la carta
del 10/5 i que no la conteste ara perquè
acaba d´enviar-ne una. En ella s´ha enterat que tenen preparat un borrego per a
quan vaja, però creu que es farà dur, ja que és més fàcil eixir amb un aval
polític ben fet que amb 200 francs.Els comenta que no facin sacrificis per ell, ja que prou penes han passat en
aquestos dos anys que falte de casa.
S´acomiada amb abraços.
Trenta-sisena carta: Agde 4 de Juny de 1939
Després de desitjar-los
salut els diu que fa vint-i-set dies que no sap res d´ells i està impacient i
preocupat.
Escriu en diumenge
explicant-los com és el camp i els diu que menja molt bé gràcies a una familia
que ve a veure´l i li porten menjar, encara que segons ell, el menjar que els
donen no és dolent.El camp està compost per 39 barraques de fusta com la que
els envia dibuixada a l´embolcall d´una pastilla de xocolata que ja es al seu
estòmac, dos barraques –cuina grans, una pel comandament francés i espanyol i infermeria.
També n´hi ha un camp de futbol i un de basquet en els que fan exercici físic.
Diariament tenen classe
de cultura general i de francés. Tot amb una magnífica organització francesa
secundada per la seua disciplina. Tots els dies treballen per millorar les
condicions del camp.
Conta que els han equipat
amb muda completa tant interior com exterior, així com calçat, encara que com
fa calor van amb camiseta esportiva i pantaló curt ,semblant que estan en un
campament de boy scoutt o siga exploradors.
A les barraques l´espai
sembla menut però com la taula, els banquets i els llits , fets per ells , són
plegables semblen més grans.
S´acomiada comentant-los
que li agradaria tornar a Espanya i poder ajudar-los, però paciència i esperar
que el general Franco ordene definitivament la repatriació.(Això de general Franco ho ficaria per si la censura ho llegia, no crec
que s´atrevira a ficar el sublevat i dictador Franco com segur que ell pensava).
Trenta- setena carta: Agde 13 de Juny de 1939
Ha llegit la carta
en la que li comuniquen que la seua germana Ramona ha tingut un fill,
també xiquet ,que li fiquen de nom com ell, es dir Vicent. Diu que li agradaria
ser allí , ser el seu padrí i poder ensenyar-li
el camí de la vida. Continua dient-los que cal tindre paciència.
Els diu que pense que no
han rebut totes les cartes que els escriu i que a partir d´ara les numerarà i
que ells faran el mateix .Diu que ha rebut sobres per a escriure, però que en té i no li
fan falta.
En una carta anterior els
demana noticies d´una familia que el visita al camp i que tenen una germana a
Castelló.
Diu que encara no té
noticies de Juan.
Sobre l´aval els diu que
facin lo que creguen convenient.Ha llegit l´article sobre la repatriació dels
refugiats espanyols a França i que li ha agradat perquè es preocupen pels que
van tindre que eixir de la seua estimada
Espanya per les circumstàncies del moment i desitja que solucionen el problema
el més aviat possible.
Ha tingut carta de Teresa
en la que li diu que va a vore´ls i els diu que la tracten amb estima, les
demés coses són assumptes d´ells, ja que porten molt de temps separats i han
passat coses que ells no esperaven i que ja solucionaran quan estiguen junts o
tal vegada no ho solucionen mai. Amb tot
això els diu que ella és lliure de fer la seua voluntat ,tant com ell també ho
farà i això no vol dir que ell tinga una altra dona. Els diu que li diguen a
Teresa el que els explica per a que sapia a que atendres.
Donant-los records per a
tots i demanant-los que escriguen contant-li més coses, s´acomiada.
Trenta –vuitena carta: Agde 15 de Juny de 1939
Dirigida als seus pares i
germans.
Els diu que ha rebut la
seua carta del 7/6 certificada i per avió, donant-se per enterat del que li conten. També ha rebut l´esquela per a
la familia que el visita i que els la donarà
quan vinguen.
Ha rebut carta de Teresa
i una altra d´ells que contesta a volta de correu. Es dona per enterat que li
han enviat l´aval a través de Creu Roja de Barcelona i els comenta que si
l´hagueren enviat directament a ell, ja el tindria.
Referent a que li diuen que Paca i Paquita ja estan a Castelló i el lloc on
es Juan (Plaça de bous d´Alacant), no és ninguna novetat i no calia que li ho
amagaren. Ell està segur que Juan aviat
estarà a Castelló , ja que té la completa seguretat que ell no ha fet res
dolent i es farà justícia com saben fer-ho els dirigents del gloriós moviment
nacional (aquestes frases em sonen a
falses, però la precaució per la censura així li ho fan escriure).
Mon tio Juan era germà de Pepet, que
havia sigut alcalde de Vilafamés durant la República. Es
Diu que no li envien sobres, que en té prou (N´hi ha un sobre que correspon a la carta nº 2, amb l´esfinx de
Franco amb un segell d´Herault i un altre color blau de la censura militar de Castelló, enviat per mon pare i
que seria un dels sobres que li enviaven els seus pares des de Castelló per a que
els escriguera)
Els diu que n´hi ha una expedició que ix cap a Espanya i que aviat li
tocarà a ell. També diu que a la anterior carta els conta el que n´hi ha
referent a Teresa i els demana que la tracten bé, que ja arreglaran les coses
quan torne. Diu que li envien la direcció de Juan perquè vol saber que li ha
passat al seu germà Pepet.
Després de donar record a tots s´acomiada.
Trenta-novena carta: Agde 17de juliol de 1939
Dirigida als seus pares i germans.
Està llegint la carta del 9/7 en la que li diuen que estan esperan el seu
retorn . Ell els diu que té moltes ganes de que li arrive l´aval i tornar a la
seua estimada terra.
Els comunica que avui ix una expedició de la
Creu Rojala Falange , ja que no es pot
eixir sense ells. Si no els rep en pocs dies ja se les arreglarà per tornar amb
avals o sense ells.
Dient-los que rep totes les cartes d´ells, els demana que li escriguen a
Juan i s´acomiada.
Quorantena carta: Agde 30 de juliol de 1939
Després de tanta paciència i espera,
en esta carta manifesta una gran emoció, alegria i ansietat perquè ja sap que
torne a Espanya.
Dirigida als seus pares i germans.
Els comunica que dilluns 1/8 ixen del camp de refugiats d´Agde direcció
Espanya i que és tanta l´emoció que no ho pot explicar. Mai havia sentit al
fons del cor l´ausència de la seua terra, a la que s´estima i que quan es fora,
nota el calor i el buit del qui li donà la vida.
Avui vespres d´eixir cap a Espanya se li fa insoportable i voldria marxar i
no esperar a demà. Que llarga es farà la nit, però després vindrà el dia, el
dia que mai oblidaré i que em farà el més feliç de la Terra. ¿Tornar a Espanya? ¡
No és posible! No m´ho crec,
¿ Serà posible? ¡Em torne boig! . És tanta la felicitat que no em cab a
l´ànima.
Despré diu que sap que “ Espanya serà gran com ha sigut sempre”.
S´acomiada dient-los que tal vegada arribe abans ell, que la carta.
Quoranta-unena carta: Lleida
23 de setembre de 1939
Quatre lletres per a dir que ha
rebut les quinze pessetes que li van enviar i que ha escrit a Juan el dia cinc.
Els diu que no deixen de fer el possible per a que puga estar aviat amb ells.
Els pregunta si Angel ,el germà de
Teresa, està ja a casa i al mateix temps els demana que li conten alguna cosa
d´ella.
Amb petons s´acomiada donat-los la nova direcció:
Seminario Viejo- Sala 5ª – Lleida
Quoranta – dosena carta: Lleida
29 de setembre de 1939
Desitjan-los que estiguen bé de salut els diu que en l´anterior del
vint-i-tres els deie que l´havien traslladat del Castell de Lleida a Seminario Viejo, que serveix de pressó provisional.
Diu que d´allí poques coses els pot contar , ja que tots els dies són iguals,
resaltant les poques lliberts, monotonia
i tristesa del lloc.
Els demana que li conten com estan les coses per Castelló, patint per les
seues necessitats ja que els falten els dos suports més forts que són Juan i
ell, que estan detinguts. També pregunta que li expliquen eixa direcció tant
rara que té Juan (Plaça de bous- Alacant) i que li expliquen la veritat.
Confiant que aviat estarà amb ells perquè res dolen ha fet, encara que Juan que tampoc ha fet res dolent
i està tancat. Això li fan entrar dubtes. S´acomiada amb paraules de estima.
Quoranta- tresena carta: Lleida
6 d´octubre de 1939
Dirigida als seus pare.
Desitjant-los que es troben bé, especialment de salut els diu que del que
li diuen que volen anar a veure´l, que no fa falta que vagen, que no deixen veure
ningú i que està a la presó, com els
conta en una carta anterior i que no està tant mal.
Ha llegit en la carta que havien anat a vore a Maria (¿…?) i els va dir que
anaven a enviar l´informe. Li estranyà perquè el dia que va marxar Joaquim, el
xic que els havia portat roba seua, el va cridar una altra vegada la Guardia Civil d´allí
degut a que l´informe feia dies que estava allí i que en l´esmentat informe
deia que ell era secretari del sindicat de fusters i és pel que està detingut a
la presó i ara si no es retira l´acusació el comdenaran, ja que per molt menys
n´hi han complint comdena. Els diu que no ho sent per ell si no perquè estant
Juan i ell fora, es falta el suport a casa , ja que el pare es va fent vell. Els
diu que podrien demanar el trasllat a Castelló, si no paciència.
Els comenta que Juan li ha dit que té una nova neboda, Marujin, filla d´ell
i Paca la seua germana.
S´ha enterat que Ramona ha tingut bona collita d´arròs a la marjal i els
pregunta si ells treballen l´hort de Paca i si la casa encara és d´ells o l´han
venuda, ja que són temps molt difícils. Els demana que li conten coses i que li
envien unes espardenyes que li ha encarregat a Ramoneta, perquè encara que té
unes sabates són incòmodes per portar tots els dies.
Esperant que li escriguen contant-li coses de Teresa i de tot el que passa
per Castelló s´acomiada.
Quoranta – quatrena carta: Lleida
13 d´actubre de 1939
Tenin a les seues mans la carta dels seus pares de 9/10 els diu que està
content perquè s´assabenta que estan bé. En la sala són 200 i sempre n´hi ha algú que els fa passar una
bona estona com quan estaven la caserna. Els comenta que encara no li han dit
res de Joaquim, el xic que havia estat amb ell, i si ha anat a veure´ls.
Parla de tots el seus nebots i que a ell
no li falta roba fins i tot té tres mantes. Li desitja a Carmencita que s´ho
passe bé a Madrid, que és molt bonic, encara que com ella ha estat a Barcelona
ja està acostumada a veure una ciutat gran. S´acomiada dient-los que sols
escriu per davant perquè la tinta
emborrona la lletra.
Quoranta-cinquena carta: Lleida 17 d´octubre de 1939
En aquesta carta n´hi han dos dibuixos un dedicat a Paquita que fá de
domadora d´un gat i un altre amb un gos i dos xiquets montant un cavall en el
que fica:Manolito i Juanito cami de l´alqueria.
En contestació a una carta que li pregunten si n´hi ha algú de Castelló els
contesta que està amb ú d´Artana i és
familia dels del repiso, els que vivien a l´ajuntament, li diuen Vicente Marco
Pitarch. També n´hi han
d´altres de Castelló i província però no sap com explicar-los qui són. S´acomiada amb petons i abraços.
d´altres de Castelló i província però no sap com explicar-los qui són. S´acomiada amb petons i abraços.
Quoranta-sisena carta: Lleida 20 d´octubre de 1939
Dirigida com quasi totes als seus pares i germans.
Comenta que té la carta certificada del 3/10 en la que li diuen que si es
que l´aval no era bo, els ha de dir que ell, no ha fet res dolent, el que passa
és que a l´enterar-se que era de la junta sindical de fusters , carrec que no
té res a veure amb política , ja que això era assumpte del comité, és pel que
creu que és allí detingut i que si estiguera a Castelló , ja
estaria al carrer, perquè podria aclarir que la seua conducta ha estat
correcta. Diu que de la documentació no necessita res, tant sols que es
retirara l´acusació i això és difícil estant lluny de casa.
Diu que ha rebut els paquets que li envien, la llet i les espardenyes , que
li venen un poquet justes, encara que bé. No pot escriure a ningú més que als
seus pares i que li diguen a Juan, Jaime i als altres amics que lamenta no
poder escriure´ls.
S´acomiada nomenant a tota la familia ,desitjant-los salut.
Quoranta-setena carta: Lleida
20 d´octubre de 1939
Dirigida a la seua germana Antonia.
S´alegra que estiguen animats a pesar de la desgràcia que tenen a sobre i
que no es mereixen, però paciència perquè arribarà el dia que podran ser junts
i seran feliços dintre la seua pobresa.
Li explica que li digue a sa mare que no plore tant, ja que li fa tindre
pena i que es cuiden i no caiguen malalts. Ell està bé.
De la ferida que , com ella ja sap , era d´impotància, està completament
recuperat, encara que ell va pensar que quedaria inútil. Que no li digue res a sa mare de la ferida, perquè pensarà que
està mig mort i ell està més viu que mai.
Referent a ella li diu que pel que li conten està feta tota una llauradora
i se la imagina regant l´hortet amb el carabassí a la mà.
Del que li demana ,que li parlara a Teresa, és natural que s´interese per
ella, però que la guerra i altres coses els han separat, però això no val dir
que si necessitara alguna cosa d´ell no
l´ajudaria.
Li demana que quan li torne a escriure li conte coses de Castelló i dels
seus amics.
Li comenta que la vida en aquella casa passa tranquila, complint els deures
i que el tracte és amable, ja que no es fiquen amb ells i estan bé.
Donant records per a tots , s´acomiada.
Quoranta-vuitena carta:
Lleida 10 de novembre de 1939
Dirigida als seus pares.
En ella pregunta com és que no li diuen res de Juan i pregunta si està a
casa. També els diu que rep tot el que li envien: menjar , quartos, etc.
Referent a que ja han arreglat els tabics que van tirar les bombes de l´aviació,
s´alegra molt perquè ell s´havia imaginat que havia caigut tota la casa.
S´acomiada de tots.
Quoranta-novena carta: Lleida 10 de novembre de 1939
Dirigida a la seua germana Antonieta.
Li diu que ha rebut la seua carta on li conta moltes coses de les quals
s´adona per enterat.
Referent al que li conta d´una xica, li diu que no és la seua novia, encara
que li agradaria. La coneix perquè és germana d´un company molt amic seu i que
sent a Barcelona ferit, els va escriure preguntant per ell . Es van presentar
ella i son pare a veure´l a l´hospital i els ha estat escrivint fins ara que ho té
vedat. Li oferiren la seua casa per a quan estiguera convalescent, però no
pogué anar ja que va tindre que eixir direcció França.
Referent a Teresa li diu que encara que la vol entre ells ja no pot haver
res.
Li fa un dibuix a la carta d´una Betti colorejada amb colors que li ha
deixat un company i li la dedica a ella.
 |
| Antonia Martí Benages amb Ramon al braç i els meus cosins Vicent, Paquita i Maruja |
Cinquantena carta: Lleida
24 de novembre de 1939
Destinada als seus pares els diu que té totes les cartes, la primera de
Manolito,la fotografia de sa mare, la qual en veure-la, li dona un petó al
front i li caigueren les llagrimes content perquè sap que està bé.
També ha rebut la carta de Paca, escrita per una altra mà, i al veure el
segell de la censura i el de correus de Castelló, s´adonà que ja eren a casa
tant ella com Juan i això ho prefereix a
la seua propia llibertat. Els demana que no li envien pa, ja que el pot comprar
més econòmic allí i així eviten gastos.
Segueix una llarga llista amb el nom de tots els familiars alegrant-se de
que acabada la guerra són tots vius.
S´acomiada dient-los que el banc de fuster i les ferramentes no les deixen
a ningú fins que ell torne.
Cinquanta-unena carta: Lleida
15 de desembre de 1939
Dirigida a Antonieta.
Amb un dibuix de Popeie a color , li diu que rep tots els paquets que nomena
a la seua carta i que acabe de rebre´n un amb un pot de llet, tocino
magre, sardines i sis pessetes.
Li diu que s´alegra de rebre els paquets però que no n´envien tants, puix
són cars.
(La carta s´acaba ací, sembla que està incompleta).
Cinquanta - dosena carta: Lleida 16 de desembre de 1939
Dirigida als seus pares.
En una carta rebuda per ell ha llegit que pel nadal, si no ha tornat aniran
ells a veure´l. S´alegra que tinguen ganes de viatjar, però creu que no paga la
pena, ja que sols el podran veure dos minuts i tal vegada ni això tampoc. Els
diu que no n´hi ha visites, no perquè
esta presó siga pijor que altres, tant
sols perquè no reuneix condicions de visita. Quan estava al Castell de Lleida
podien haver vingut a veure´m, i ara s´encaboten
en voler vindre, però el disgust serà seu quan no puguem veure´m.
Torna a donar records a tots i s´acomiada.
Cinquanta – tresena carta: Lleida 22 de desembre de 1939 (darrera carta)
Dirigida als seu pares i germans està encapçalada pel dibuix d´un home que
porta al muscle un cartell on fica:
“Felices Pascuas de Navidad y prospero año nuevo.” Vicente.
Els diu que ha rebut els paquets que li han enviat i que no li´n envien més
si s´ho han de llevar del seu menjar. S´alegra de que Juan estiga a casa i que
els mobles estiguen en perfecte estat. Li demana que li escrigue perquè ell li
conta les coses com ningú ho fa. A sa mare li demana paciència ja que vindrà el
dia que eixirà, que ell està bé i insisteix en que no vagen. També els diu que
els darrers dies ha hagut molts trasllats i prompte els tocarà als de la seua
regió, així que un poc més de paciència
que tot arribarà.
Dona petons per a Manolito, Juanito , Vicentico, Paquita i Marujín (els
seus nebots). Abraços per a Ramoneta, Paca , Antonieta, Carmencita (les seus
germanes) ,Juan i Manuel (els seus cunyats) i
records per a Rosa, el seu home i el seu fill i també pel tio Ximo.
Pels seus pares tota l´estima del
seu fill, que de veritat els estima i no els oblida.
Vicente Martí
Després segons em contà mon pare el
traslladaren a la presó de Castelló. Ingresà molt content en veure cares
conegudes, de seguida l´advertiren que
no s´alegrara tant, que d´allí tots els dies eixien companys per a ser afusellats
al Riu Sec.
Mon pare fou jutjat en juí
sumaríssim i comdenat , concedint-li la presó atenuada en el seu domicili,
podent eixir per anar a treballar, amb l´obligació de presentar-se cada quinze
dies i precisament en diumenge davant la Comisaria de la Ciutat.
Castelló de la Plana quinze de juny de
2014 centenari del naixement del meu pare.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada