POSTGUERRA

INTRODUCCIÓ i CONTINGUT

CARTES DE MON PARE  1937-1939 

Anys cinquanta, vivia amb els meus pares al carrer Sant Francesc, conegut per Talecons, abans de la guerra Carrer la Llibertat, precisament al costat de la casa natal de l´escultor Adsuara, autor de      l ´escultura que hi ha a l´antiga plaça de la peixcateria i que tots coneixiem com la de les " tortilleres " i que jo no entenia el nom fins que em vaig fer més gran i aní descobrint coses del món dels majors.

No sé de quina manera em vaig fer aficionat a coleccionar segells, tal vegada per la quimèrica il.lusió de trobar aquell segell únic o rar, que em faria milionari.

Un dia vaig descobrir que a la calaixera de l´habitació dels meus pares hi havia un grapat de cartes velles lligades amb fil de palomar que em causaren una gran impresió. La calaixera de fusta de nogué tenia tres caixons i a cada costat una porta. Precisament a la porta esquerra estaven les cartes. Un dia sense que s´enteraren els meus pares les vaig agafar. De seguida em cridaren l´atenció els segells de les cartes. La majoria eren de la República Espanyola. Uns eren amb la figura de Pablo Iglesias, fundador del partit socialiste, uns altres amb la figura del Cid a cavall, d´altres de Franco, el que manava a Espanya... I si trobara aquell segell meravellós de gran valor que m´havia de fer ric ...?

De tant en tant anava a l´habitació dels meus pares i una mica atemorit obria la porta esquerra de la calaixera, agafava les cartes i intentava desenganxar els segells,  amb  la  poca  fortuna  que  la  majoria         s´esquinçaven. Després vaig descobrir que els podia separar tallant el sobre i després  amb  aigua   desenganxar-los. Així ho feia fins que un dia ma mare em va descobrir i em digué que eixes cartes eren de mon pare de quan la guerra. Poc m´interesava el contingut, el que jo volia eren els segells

En els sobres es pot observar la destrossa que vaig fer de menut

Han passat cinquanta anys, mon pare s´havia fet major i estava malalt. Quan anava alguna estona a fer-li companyia aprofitava per preguntar-li una vegada més per les batalletes i anècdotes de la guerra i ell una vegada més me les contava. Més d´una vegada havia pensat en escriure-les, però mai ho vaig fer.

Als noranta tres anys va morir. Tres anys més tard, un dia a casa ma mare, mirant coses que tenia del meu pare vaig descobrir les cartes de la guerra. Encara tenien els segells esquinçats, la senyal  als sobres que havia tallat amb les tisores i com no, el fil de palomar que les mantenia unides. Li les vaig portar a ma mare i li vaig preguntar si me les podia emportar. Ma mare em contestà que me les emportara que ella no les volia per a res i que qualsevol dia farien cap al fem. Així que les vaig prendre. Aquell estiu del 2010 el vaig passar mirant les cartes, llegint el seu contingut i recordant tot allò que em contava mon pare. Les vaig classificar per dates i després les llegí una vegada i una altra, descobrint coses de mon pare, algunes d´elles relacionades amb les moltes anècdotes que ell m´havia contat. ¡Què bé m´ho vaig passar!

Les vaig deixar damunt la taula del despaix i encara són al mateix lloc , esperant no sé què.

En juliol del 2011, anarem a Barcelona a la celebració per sorpresa dels seixanta-cinc anys de la Rosa Maria, cosina germana de la meua dona i vaig seure al costat de Ricard, bomber de professió i casat amb Teresa , germana de la protagonista i per tant cosina de Balbina , la meua dona.Vaig tindre una conversació molt agradable amb Ricard i em contà que com aficionat escrivia teatre i que ja li havien representat alguna obra. En la conversació li vaig contar que tenia unes cartes de mon pare de quan la guerra. Ricard m´animà a escriure sobre elles dient-me que això m´ompliria molt i que no tenia importància si ho feia bé o no.

Avui 26 de juliol de 2011 he començat. El que no sé és com acabarà.

La intenció és fer un resum en llengua vernacla de Castelló, del contingut de les cartes escrites en castellà, ja que mon pare, de parla castellonenca, no dominava l´escriptura en esta llengua.

Mon pare :Vicent Martí Benages

RELACIÓ DE CARTES

DATA            ORIGEN                                OBSERVACIONS

29/08/1937     València                                 Targeta postal sense data.

30/08/1937      Madrid

  2/09/1937
  5/09/1937     Colmenar Viejo                      Targeta
                                                                     68 Brigada-272Bon- 1ª Cia
  7/09/1937     Canredondo
11/09/1937     Canredondo
15/09/1937     Trillo
17/09/1937     Trillo
23/09/1937        --                                         Targeta postal
23/09/1937      Madrid                                   Targeta rebuda per mon pare                              
26/09/1937      Sector Guadalajara
29/09/1937      Madrid                                   Targeta rebuda per mon pare
30/09/1937      Tembleque
 6/10/1937        Sector Aragó
 7/10/1937        Villa Hijar
10/10/1937       Villa Hijar
25/10/1937       Manzanares
27/10/1937       Sector Andalucia
12/11/1937       Villarrobledo
 4/12/1937        Sector Catalunya                    Estan a Cambrils (Dintre el Parc Samà)
25/12/1937       Sector Teruel
12/01/1938       Sector Teruel                         Destinadaa Juan Puchol (  "La Muela")
16/01/1938       Sector Teruel
 4/02/1938        Alcorisa
 8/02/1938        Alcorisa
21/02/1938          -                                          Nova direcció: 68Bda-272 Bon-1ª Cia
                                                                       Plaça de laRepública,2  València
14/03/1938       València                                 Targeta rebuda per mon pare
 1/05/1938        Puigcerdà                               Parla per primera vegada de la ferida.
10/05/1938          -                                         S´ha reincorporat a la seua companyia
21/11/1938       Barcelona                               Destinada a Juan Puchol. Reingresa a l´hospital
 3/12/1938        Barcelona                               Destinada a Juan Puchol
13/12/1938       Barcelona                               Destinada a Juan Puchol
22/12/1938       Vallcarca (Barcelona)             Destinada a Juan Puchol
26/12/1938       Vallcarca (Barcelona)             Destinada a Juan Puchol
31/12/1938       Barcelona                               Destinada a Juan Puchol
07/03/1939       Bellagarde                              Està a "Le Fort de Bellagarde."
18/03/1939       Agde (Herault)
 6/04/1939        Agde
17/04/1939       Agde
27/04/1939       Agde
 9/05/1939        Agde
 4/06/1939        Agde
 6/06/1939        Agde
13/06/1939       Agde
15/06/1939       Agde
17/07/1939       Agde
30/07/1939       Agde
23/09/1939       Lleida                                      Està detingut a  de Seminario Viejo
29/09/1939       Lleida
 6/10/1939        Lleida
13/10/1939       Lleida
17/10/1939       Lleida
20/10/1939       Lleida                                      Destinada a la seua germana Antonieta
20/10/1939       Lleida
10/11/1939       Lleida
10/11/1939       Lleida                                      Destinada a la seua germana Antonieta
24/11/1939       Lleida
15/12/1939       Lleida                                      Destinada a la seua germana Antonieta
16/12/1939       Lleida
22/12/1939       Lleida                                      Darrera carta de mon pare

Totes les cartes en les que falta el seu destinatari estan dirigides als seus pares.

2/02/1940   En aquesta data mon pare està a Castelló segons un certificat del Jutge 
Militar concedint-li la presó atenuada en el seu domicili segons procediment sumaríssim 
d´urgència seguit contra ell.

Itinerari seguit per mon pare segons les ciutats que nomena en les cartes

RESUM DEL CONTINGUT

Targeta postal: València, sense data

S´enten que van cap a Madrid i han passat unes poques hores a València. Continuen viatge a Madrid i es rumoreja que van a Tembleque.

Primera carta : Madrid 30 d´agost de 1937

En ella conta que van eixir des de València a les

onze de la nit direcció Tembleque i arribaren a la caserna del Ministeri de la Guerra al carrer Ramon i Cajal la nit següent.
Anava amb sis companys de Castelló molt ben avinguts.
S´acomiada dels seus pares donant records per Antonieta i Carmencita dues de les seues germanes, Paca també germana i el seu home Juan Puchol, per a Ramona la germana major i el seu home Manuel,( conegut per Cap de Segle, ja que va ser el primer a naixer  del segle XX a Castelló, la qual cosa li suposà un premi en metàlic amb el que es va comprar una marjal que ara de major treballava) i els seus fills Manolito i Juanito.
La carta escrita sobre una quartilla, com totes les de l´any 1937, amb un encapçalament imprés que fica:
                                                             El Porvenir
                                            Sociedad de obreros carpinteros
                                                           CASTELLON

Vicent Martí segon per la dreta i els seus amics al parc de Ribalta

Al mig Vicent Martí

El quart per l´esquerra dret mon pare  amb un bon grup d´amics. Alguns d´ells estigueren al front amb ell.

Segons vaig descobrir més avant llegint altres cartes, el meu pare era secretari del comité directiu de la societat  per la qual cosa fou jutjat, comdenat i empresonat al finalitzar la guerra i tornar de l´exili d´Agde .
Més tard fou alliberat, segons em contà més d´una vegada, gràcies a que el capellà de l´asil va fer    d´home bo i es retirà la denúncia.També em contava que la seua germana Ramona que vivia al costat del  maset d´un conegut dirigent falangista, va anar a parlar amb ell per a que alliberaren el seu germà dient-li  que no havia fet res mal. La contestació del falangista va ser: ¡Si, ara ningú ha fet res!

Segona carta: Madrid  2 de setembre  de 1937

Conta que ja els han donat l´uniforme militar i en temps lliure "vamos chalando por Madrid con nuestro elegante caqui" desplaçan-se d´un lloc a un altre amb metro i trenvia.
Fan un poc d´instrucció i a les cinc ixen per Madrid.
Els demana la direcció del pare de Júlia per poder anar a veure´l.
Els pregunta si la seua germana Carmencita encara trevalla de sastresa.
S´acomiada amb estima dels seus pares.

Targeta postal: Colmenar Viejo  5 de setembre de 1937

Els diu que estan a Colmenar Viejo aprenent instrucció militar i que els que van eixir de Castelló encara van junts. Per primera vegada la seua adreça és:
Vicente Martí Benages- 68 Brigada-272 batalló- 1ª Companyia

Buscant informació a diferents mitjos he pogut concluir que la 68 Brigada Mixta formava part de la 34 Divisió, integrada a partir de juliol de 1937 en el XVIII Cos d´Exercit. A partir de febrer de 1938 la 34 Divisió s´incorporà al XXI Cos d´Exercit(Exercit de Maniobra). Esgotada la 34 Divisió fou dissolta i les seues forces passen a formar part del X Cos d´Exercit (Exercit de l´Est) en gener de 1939. Després es retirà a la Serra del Cadí i a la frontera amb Andorra.

Tercera carta: Canredondo  7 de setembre de 1937  

En elle conta com els ha traslladadt de Colmenar Viejo a Canredondo província de Guadalajara. Estan en un pinar igual com el de Castelló i que com a conseqüència d´una ferida, el metge li ha tingut que arrencar          l´ungla del dit gros del peu. Això li ha permés lliurar-se de les guardies i de la instrucció.
La preocupacio que tenia per si el canvi d´aigües li produia diarreaha desaparegut i es troba bé.

A partir d´aquesta carta suprimiré l´acomiadament dels seus pares i de tota la familia, la qual sempre nombra nom per nom, mostrant la seua estima per tots i el patiment per no poder-los ajudar amb el seu treball, suport fonamental de la familia. Son pare que havia estat a la guerra de Cuba, tornà després de tres anys de patiment, malalt per les infeccions patides als pantans i podia treballar poc, aportant pocs jornals a la familia.

M´auela paterna Vicenta: mare de Vicent Martí Benages

M´auelo patern Vicent: pare de Vicent Martí Benages

A l´esquerra mon tio Manuel (cap de segle) al costat m´auela Vicenta, detràs ma tia Ramona , dret el meu cosí Manolo, baix el meu cosí Vicent, a la dreta la meua cosina Paquita, detràs ma tia Carmen a la dreta ma tia Antonia amb la meua cosina Maruja al braç, detràs ma mare i  darrera mon tio Vicent l´home de ma tia Carmen.

Quarta carta: Canredondo (Guadalajara)  11 de setembre de 1937

Aquesta carta està escrita a llapis a diferència de les anteriors escrites a tinta. Justifica que escriu a llapis perquè guarda la poca tinta que li queda per escriure la direcció al sobre, que és més important.
Conta que segueixen fent instrucció, que mengen molt bé i que beuen vi. Deixe d´escriure perquè van a menjar-se un meló que els han portat per a cinc companys.

Cinquena carta: Trillo (Guadalajara) 15 de setembre de 1937

 En ella manifesta que segueixen al mateix lloc , que a penes fan instrucció. Així que només mengen i beuen. També diu que encara no els han pagat i per tant no pot enviar-los res, sent concient de la falta que els fa.

En un apartat li diu a la seua germana Antonieta que li digue a la seua novia, Teresa, que isca a passetjar amb ella, perquè s´ha enterat que  els diumenges es queda a casa i s´avorreix.

 Sisena carta: Trillo (Guadalajara) 17  de setembre de 1937

Els diu als seus pares que ja ha rebut les seues cartes. S´alegra que li diguen que tenen menjar , perquè encara que ell menja molt bé, pel poble el menjar és escàs. També els diu que no li envien  quartos, ja que encara li queden divuit duros. No ha pogut anar a veure al pare de Júlia, ja que la dirección que li han enviat és de Madrid i ells ja no són allà.

A l´acomiadament apareix el nom de Paquita, filla de Juan i Paca i per tant neboda de mon pare, la qual fou estimada per ell de manera especial entre tots els nebots.

Targeta : 23 de setembre de 1937

Envia una tarjeta per  comunicar que canvien de lloc. Es rumoretja que ixen cap a Terol i és posible que passen per Castelló.

Targeta: Madrid 23 de setembre de 1937

Enviada a mon pare per Ambrosio Redondo en la que li diu que és el camarada pare dels xiquets que cuiden els seus familiars a Castelló i que ha tingut notícies de que està en Madrid de militar i que el mateix dia va anar a la caserna però ja havien eixit. Li demana que li escriga aviat ja que desitja saber d´ell i on està.
S´acomiada donat-li la direcció: Avda. Pablo Iglesias, 8 -Bodega.
El teu bon camarada i de la "Causa".

Setena carta : Sector Guadalajara  26 de setembre de 1937

Una de les més llargues i escrita a llapis.

Explica que ha rebut una targeta del pare de Júlia dient-li que havia anat a la caserna de Madrid a vore´l  però ja no estava allí.Es lamenta per no haver pogut coneixe´l i saludar-lo.

A continuación explica als seus pares ,que ha tingut que deixar la maleta i la xaqueta a la caserna  de Chamartin, com han tingut que fer tots els reclutes. A Madrid els han donat fusil i munició i no podien carregar amb tot.

Explica que no li envien sabó que ja en té i que no els falta menjar (meló , formatge, abadejo, etc) i que més falta es farà a ells.

En contestació a la pregunta de si la seua caserna és Fortuny, els diu que són les oficines de la Brigada 68 , la pagaduria i on reben totes les cartes que els envien per passar la censura.

També els comunica que s´ha suspés la posibilitat de passar per Castelló i per tant no podrà veure´ls.

Abans d´ acomiadar-se diu que va a contestar la targeta que li ha enviat el pare de Júlia i donar-li les gràcies per l´interés que havia tingut en anar a veure´l.

Targeta :Madrid  29 de setembre de 1937

Enviada a mon pare per Ambrosio Redondo. En ella li diu que ha rebut la seua en la que li diu que està bé de salut i on està, que és un lloc que ell coneix molt bé , ja que està a vint quilòmetres al sud del poble on viuen els seus pares que és Cortes de Tajuña o siga  al nord de Canredondo. Li  diu que fa quinze dies que espera notícies de Castelló.
S´acomiada desitjant-li salut i sort.

Vuitena carta: Tembleque 30 de setembre de 1937

Conta que els escriu des de l´estació de Tembleque, d´on eixiran amb destí desconegut. Si passaren per Castelló ja els ho comunicarà quan estiguen a València.

Els diu que no fà molt  fred i que ha pres el bany dues vegades al Riu Tajo. Que no patisquen per la roba d´hivern ja que els han donat capot, caçadora, pantaló de pana i botes. Així que està bé de tot.

Del que li diuen de Juanito i Vicente (no sé a qui es refereix) els diu que no s´extranya, doncs per on ells passen n´hi han molts de la lleva tant del 30 com del 38, i segons les notícies de la premsa , el Govern encara en movilitzarà més.

N´hi ha una al.lusió a la Joy dient que la seua vida ha estat molt curta i segons el que li conten pareix que algú l´ha morta (no he pogut averiguar de qui es tractava).

Novena carta: Sector Aragó   6 d´octubre de 1937

 Com totes les cartes comença desitjat-los que estiguen bé i que ell està molt bé.

Els diu que després d ´un llarg viatge ara estan a un poble molt bonic ( no diu quin és) i que estan de descans. Diu que la seua brigada no fa res i es rumoretja que tornen cap a Madrid. Si tingueren que passar per Castelló els ho diria i els demana que vagen a l´estació cada vegada que passe un tren militar. Que avisen al carrer Alcalde Tarrega , 33 (taller d´enquadernació) que és on viu el seu company de llit i així també podrien anar a veure´l  els seus pares.

Els demana sobres, ja que només li´n queden tres i que al poble no n´hi han.

Desena carta: Villa Hijar 7 d´octubre de 1937

Aquesta carta està dirigida als seus germans Paca i el seu home Juan, ja que totes les anteriors són dirigides als seus pares.

Diu que els escriu per a dir-los que ha rebut els diaris Solidaritat i avui dia set el Mercantil, els quals havia demanat per  saber que passava a Barcelona i València, però veu que no n´hi ha cap novetat. Aprofita per a demanar una vegada  més sobres i que tant sols li´n queden dos. Al poble no n´hi han (per la dirección m´adono que el poble seria Villa Hijar).

Els comunica que el pare de Júlia ha tornat a enviar-li una carta dient-li que no sap res dels seus pares.

També els diu que s´hauran enterat pels pares que ha passat del sector Guadalajara al front d´Aragó.

Onzena carta: Villa Hijar  10 d´octubre de 1937

Carta curta en la que torne a demanar sobres i els  diu que està disgustat perquè li escriuen poc. Els diu que li diguen a Carmencita que és la que escriu en nom d´ells que no  tinga perea d´escriure.

Targeta:   Manzanares (Ciudad Real)  25 d´octubre de 1937

Dirigida als seus pares els conta que de l´escapada no ha passat res i està content acompanyat del seu amic Agramunt.

Dotzena carta: Sector Andalucia 27 d´octubre de1937

Escrita a tinta,els comunica que estan a un poble de la provÍncia de Jaen, on estaran una bona temporada i que mengen molt, sobre tot melons i xurros.

Del viatge diu que molts han anat a casa i encara no han tornat a la caserna. El comandament han dit: que a partir d´ara seran castigat amb severitat.

Els  diu que estan donant permisos de deu dies a una mitjana de vint camaradas per batalló. Als primers que els ha tocat ha estat als de Toledo, ja que els hi donen per províncies.

Els demana que li diguen a la mare de Milian que no va poder anar a veure el seu fill Juanito (és un dels que anomena en una altra carta i que va ser reclutat.La familia coneguda per mi tenien una tenda de comestibles al final del carrer Sant Francesc) perquè no  van deixar baixar del tren  ningú  a Valencia.

Tretzena carta: Villarrobledo (Albacete)  12 de novembre de 1937

Els  comunica que els han traslladat a Villarrobledo on han instalat la caserna de la brigada. Està molt content perquè el poble és més gran i tenen més distraccions.

Diu que els ha enviat per correu un gir de 200 pessetes que corresponen a la paga del mes passat i que els van pagar els darrers dies d´estar a Menjibar. Els  diu que encara no sap si han rebut l´anterior carta i està intranquil.

Comenta que s´ha tallat la barba i que ha augmentat de pes.

Pel context suposo que mon pare degué veure als seus pares i la resta de la familia al passar el tren militar per Castelló, perquè  diu que els va disgutar  que tinguera barba i que  creu que va asustar a  Manolito i Juanito, el seus nebots.

Com anécdota contaré que quan era xicotet pujava al més amunt de casa m´auela i mirava un saquet ple de bitllet  foradats de polilla de la República Espanyola. Segons em va contar ma mare es tractava dels bitllets de les pagues que enviava mon pare durant la guerra i que m´auela li´ls guardava per a  quan tornara. Després resultà que aquells bitllets com els hi passà a molts no foren bons i alli estigueren molt de temps fins que sense saber com desaparegueren.

Catorzena carta: Sector Catalunya 4 de desembre de 1937

Els diu que ha rebut una carta amb data  25 de novembre en la que li comenten el bombardeig a Castelló, però que no els ha fet res.

Els comenta que no els podia dir on són per recomanació del comandament a la fi de que no es sapiera on estava la Brigada.Ara els diu que està a Cambrils, més exactamente al Parc Samà a uns nou quilòmetres de Reus.

Agramunt, un amic de mon pare li ha dit que els seus pares ja han rebut el gir.

En un altre apartat comenta que els portarà sabó que comprarà a sis pessetes quilo.

Els volia enviar una foto , però en una escapada a Reus no se la va poder fer perquè el fotògraf no tenia plaques.

Amb la carta els envia un bitllet (suposo que d´autobús) de 0,50 pessetes de Montbrió que està a 1,5 quilòmetres dels Parc Samà per  a que miren si ell està al terme de Montbrió o Cambrils.

A l´acomiadament nomena a Rosa , Rafael i Rafaelito matrimoni parens llunyans nostres que vivien detràs de casa els meus auelos i que eren ferrers de professió.

Quinzena carta:Sector Teruel 25 de desembre de 1937

Escrita en una fulla de llibreta groga d´una ratlla a llapis.

Els desitja una feliç nit de Nadal , dient-los que tenen menjar extraordinari i beguda abundant. També els diu que el comisari del batalló els ha comunicat que quan se´n vagen els donaran permís. Desitja que complisquen la paraula i els puga tornar a veure encara que faci poc dies que ja els ha vist (en aquesta carta confirma que ja els havia vist i era quan portava barba).

Setzena carta: Sector Teruel  12 de gener de 1938

Dirigida als seus germans (sempre que va dirigida als seus germans, en realitat va dirigida a Juan Puchol i Paca ,la seua dona, germana de mon pare.

Els diu que passar fred, fam i els tirs no són coses importants perquè formen part esencial de la guerra. Diu que la salud i les ganes de contribuir amb la seua propia vida si fora necessari per  derrotar el fascisme no li han faltat fins el dia d´avui.

També diu que està satisfet de com el comandament ha portat l´ofensiva que els ha permés conseguir rotundes victòries. Els comenta que es poden imaginar el que representa la conquesta de “La Muela” , en les condicions en les que es troba, ja que mirant les condicions de guerra , pensa que és imposible conquerir-la. En canvi la van conquerir, sent  el seu batalló qui ho va fer. Van prendre molt presoners i  conta com des de “La Muela” veïen Terol, dominat-lo completamente.

Al dia següent van arribar fins les mateixes cases de Terol agafant els primers parapets. Des d´ allí els van rellevar i els enviaren a pobles de reraguarda i per tant de reserva.

Els pregunta com anat la Festa del xiquet i que li han deixat a la seua nebodeta. Es lamenta de no poder enviar-los cap regal.

En ninguna de les cartes anteriors mon pare parlà d´accions de guerra, possiblement era per no preocupar als seus pares.  En  aquesta carta dirigida  a Juan i Paca és en   ´

l´ única que fa menció a aquestes accions. Ja no tornarà a parlar més d´elles.

Buscant la verificación de la narración feta per mon pare he buscat informació i efectivamen el 272  Batalló formant part de la 68 Brigada que amb la 3 i 16 Brigades formaven la 34 Divisió baix el comandament de Etelvino Vega i amb la 64 Divisió (brigadas 81 i 83 ) formaven la XVIII Columna del Sud comandada pel Coronel Fernàndez Heredia, conqueriren “La Muela de Teruel” el 18 de desembre de 1937 en unes condicions de fred glacial

Intercalant la descripció de les cartes aniré fent menció de diferents contalles que mon pare em narrava , quan jo era xiquet, relacionades amb accions de guerra.

Quant ere menut corria la llegenda que alguns soldats de l´exercit republicà quan prengueren Terol agafaren quartos del Banc d´Espanya  a Terol que restava obert i abandonat precipitadamente per    l´exercit nacional.

Relacinada amb aquesta carta i com mon pare m´havia contat com prengueren Terol, un dia li vaig preguntar si allò que es contava era veritat. Ell em contesta que si. Llavors li vaig preguntar perquè no va agafar molts quartos i ara seriem rics. La contestació fou: estavem tant conveçuts que guanyariem la guerra que no li donarem importància als bitlles nacional pensant que no tindrien cap valor. La realitat fou que va ser a l´inrevés i que els que no tingueren valor foren els de la República,com els que li guardà a mon pare la seua mare.

Dissetena carta:Sector Teruel 16 de gener de 1938

Conta que s´ha enterat per Nebot i Verchili ( amics seus) que han estat a Castelló , que no han rebut notícies d´ell. Els diu que és general i els passa tant als soldat com als oficials.

Els diu que ha conegut a un xic de la 92 Brigada que vivia a casa el Senyor Andon i que treballava de dependent a la botigas de Casa Nicolau.També els diu que els tres de Castelló segueixent junts.

(La 92 Brigada formava part de la 47 Divisió del XVIII Cos d´Exercit formant part de la reserva durant l´atac a Terol)

Divuitena carta: Alcorisa 4 de febrer de 1938

Els comunica que estan a reraguarda i que havien estat esperant la nit per a marxar de les trinxeres una vegada relevats. Havien caminat molts quilòmetres i estaven cansats. Diu que ara estan a Alcorisa amb la brigada , on la majoria estan amb més de tres litres de beguda alcohòlica i això que només és el segon dia i que esperen estar uns dies tranquils.Comenta la diferencia del front on sols sentien avions, artilleria, morters, metralladores i tota classe de màquines de guerra i el silenci del lloc on es troben ara.

Els diu que ja li han donat unes botes noves i encara que no els han pagat no necessita quartos ja que encara té les 100 pessetes que portava al passar per Castelló i que no s´ha pogut gastar.

Sembla ser que al passar per algun poble de Terol els degué passar l´anècdota que em contava mon pare dient: Una vegada entrant a un poble de Terol escoltarem com una gent que  mirant-los deien: “Mira no tienen cuernos ni rabo, son como nosotros”. Es veu que la propaganda nacional els pintaven com si foren dimonis.

Dinovena carta: Alcorisa 8 de febrer de 1938

Dirigida a Juan Puchol  C/Escultor Viciano, 12- Castellón de la Plana

Escrita mig  broma, mig seriós és una de les cartes en to més dramàtic.

Els conta que després que els digueren que no els rellevaven per fi si que ho feien, així que ara estan a Alcorisa disfrutant de beguda i menjar. Diu que sempre troben alguna casa del poble que els fan menjar i que ara tenen tres sopars amb carn en abundàcia gracies a una cabra que li han comprat al seu amo. Per la nit li ajudaran  en l´ofici de matarife. Són  huit companys amb ganes de deixar els ossos de la cabra com el vorí de nets. Són Galindo, Nebot , ell i d´altres. Estan un poc trists perquè falta Agramunt que no saben com està , encara que potser estiga a casa, ja que els ferits de la Brigada  els han enviat a casa.

També els diu que avui els donen muda completa, així que es  podran lliurar dels polls, que  en porten més que una pava malalta.

Els demana perdó perquè els parla en to bromista, ja que si no fora per “ la causa per la que lluiten” és com  s´ha de prendre o pegar-se un tir per  no vore les calamitats que passen per culpa d´uns capitalistes fanàtics que en la seua ceguera per manar i per l´or porten al món a una situació tant desastrosa com la que es troben. A continuació diu que no cal fer cas i viure el que es puga esta vida plena de llagrimes com les que li eixien a la cabra quan li clavaven el ganivet. Sentint llastima per la cabra se la van menjar.

S´acomiada enrecordan-se dels seus pares dels seus nebots i la seua neboda Paquita.

Vintena carta :21 de febrer de 1938

Fica la data sense dir on està, en canvi envia la nova direcció on tenen que enviar el correu: 68 Brigada 272 Batalló 1ª Companyia. Plaça de la República, 2  -València.

Salut.

Els diu que fa dies que no rep notícies d´ells i que està intranquil, demanan-los que li contesten a volta de correu.

Envia un cigarret per  son pare, lamentant-se per no poder-li´l donar en persona.

En el sobre hi ha una nota que fica : Conté un cigarret pel pare d´un combaten.

Mon pare em contava que no passava gana perquè com no fumava canviava el tabac que els donaven per menjar.

Targeta postal:  València 14 de març de 1938

Mon pare va rebre una targeta d´un amic (no se qui és) dient-li que ha rebut una carta d´ell del 28/2/1938 en la que li diu que està bé. També sap tot el que li diu de la seua Brigada i que ho lamenta ¿...?

A continuació li diu que està a València i fa dos diumenges que va a casa i que té un permís de set dies. També li diu que  els han portat a guardacostes.

Segueix a l´altra targeta (desapareguda).

L´adreça de la Targeta és.

Vicente Martí Benajes

68 Brigada, 272 Batalló, 1ª Companyia

Plaça de la República ,2

València

Vint-i-unena carta: Puigcerdà 1 de maig de 1938

No tinc constància de cap carta dels mesos de març i abril, posiblemente es pergueren com altres que sé que va escriure o tal vegada no n´escrigué cap coincidint amb la ferida per arma de foc, que es degué produir per aquestes dates.                                                         

Conta que ha rebut dues cartes d´ells (30 d´abril i 3 de maig? ) en la que li diuen que estan bé. Del que li diuen que han caigut unes bombes prop de casa els diu que s´extranya que hagués caigut a la casa del costat i a ells no els fera res i que possiblement el que volen és que no es preocupe. (realmente les bombes trencaren un  tros de paret de la casa).

Els  diu que del que s´han enterat  que l´han ferit i no els ha dit res,   en una carta anterior ja els comunicava el que havia passat, per supost quan li donaren l´alta.

En una carta dirigida a Teresa els envia una fotografia feta baix l´estàtua de Colom  a Barcelona després d´eixir de l´hospital amb tres companys, per a que vegen que no té res i que ha tingut una gran sort ja que no té quasi res lliurant-se aixi d´altres coses pijors que hagueren pogut passar. (casualmente avui  tres de juliol de 2014 mirant fotos antigues de ma mare ha aparegut  ¡oh sorpresa! L´esmentada foto. El de la dreta amb moxila i manta és mon pare, està amb tres companys més . Per  darrera fica fotografia 29 d´abril … Barcelona -Plaça de Colom.)

Mon pare a la dreta amb tres companys a la plaça de Colom (Barcelona)

No tinc constància de cap carta on comuniqués als seus pares que l´han ferit .

En realitat la ferida fou greu, ja que una bala li entrà pel mig de pit eixint-li per darrere . Tingué la sort que no li afectà els pulmons.

Tampoc sé amb seguretat en quina data i en quin lloc el feriren. Mon pare em parlava de la Serra de Pandols i Cavalls, on deia que les bales i la metralla volaven per tot arreu i que una vegada  fou ferit l´embolicaren amb una manta i el ficaren a la llitera. Els sanitaris, davant les bales , els obusos i la metralla fugiren però en tornar per la llitera i estar ell a sobre, se l´emportaren ( em contava mon pare que l´abandodament de la llitera per part dels sanitaris es considerava com deserció i que per això tornaren, salvant així la seua la vida).

Sempre havia pensat que l´havien ferit durant la Batalla de l´Ebre pel que em contava mon pare, però en parlar de la ferida   i la foto  a l´eixir de l´hospital a Barcelona en la carta de l´ú de maig , puc confirmar que no fou en aquesta batalla ( juliol a novembre del 1938) sinó abans.

Després de comentar  els meus dubtes amb la meua dona (juliol de 2014) em comentà que mon pare li  havia contat  que ell havia demanat l´alta voluntaria per reincorporar-se a la seua companyia i que una vegada al front ,el metge en veure-li la ferida li digué      “ Què fas ací? “ i l´envià de cap nou a l´hospital. Tot això en fa quadrar com va ser el procés de la ferida, tant sols em queda el dubte del lloc on el feriren.

Conservo la documentación oficial de l´ estada de mon para a l´hospital de Barcelona, així com una carnet amb la seua fotografia per poder utilitzar els mitjos de transport gratuitament com a  ferit de guerra.

Segons aquesta documentación consta :

21/11/38  Anàlisi de gargall    Hospital General Militar (Vallcarca)

5/12/38    Raios  X                    Hospital General Militar (Vallcarca)

25/12/38   Ingrés amb ferida cicatritzada  Clínica Militar nº 15 del Parque (Barcelona)

Per la data de la carta 1/5/38 en la que anomena que l´han ferit i la de la documentación de                l´hospital 21/11/38 puc deduir que possiblement el feriren al voltant de març/abril i que després de reincorporar-se a la seua companyia, participara a la batalla del Segre ( abril de 1938) fins el seu reingrés a l´hospital per complicacions de la seua ferida, a la zona de Tremp, Sort, Pobla de Segur, Seu d´Urgell, Puigcerda    i Organyà  on estigué,  segons ell contava.

Vint-i-dosena carta:    10 de maig de 1938

No té lloc d´origen

És molt curta i no es llig bé , encara que aporta dades molt interesants i d´alguna manera molt aclaridores.

El motiu de la carta és per a comunicar als seus pares que està de nou  a la Brigada després de 30 dies a l´hospital (la xifra no es veu gaire bé i em fa dubtar entre 20 o 30 ) com els deie en la carta anterior.

A continuació els diu que ara es troba a…   descansant. (Hi ha un taca de tinta blava que impedeix llegir el lloc, possiblement feta per la censura. Puc pensar que potser fica Puigcerdà com la carta anterior perquè per baix de l´esborrany es veu la part d´una lletra que podria ser la g).

Més avall pregunta si Juan i Manuel han eixit de Castelló i si continúen els bombardejos per allí.

Envia petons per  Paquita, Juanito i Manolito, també per Júlia i Carmencita.

Investigant  potser que trenta dies abans de l´ú de maig seria entre finals de març i primer d´abril. He llegit  a Internet que segons  www sbhac. net :La 68 Brigada després de la desfeta a la Batalla d´Aragó  es va anar replegant fins al riu Martín i que el 4/3/38 en la seua retirada arribaren a Xerta pel que és possible que el feriren en el front de l´Ebre. Després segons la mateixa web la Brigada es concentrà a Castellciutat el 19/4/38 prop de la Seu d´Urgel i Puigcerdà. Després la 34 Divisió esgotada fou dissolta i les seues forces incorporades al X Cos d´Exercit amb el que es retirà cap a la frontera  per passar a França.

Anècdotes que em contà mon pare quan era xiquet i li preguntava per les batalletesde la guerra.

Una dia estant la seua companyia a la vora esquerra de l´Ebre i el nacionals a la vora dreta, per la nit un vigilant començà a cridar : que venen…que venen….llavors agafarem les armes i començarem a disparar desesperats. Al matí següent els nacionals des de l´altra part de riu els cridaven dient:” rojillos , què os ha pasado esta noche, rojillos.”

Pense que aquesta anècdota podria coincidir amb la seua estada per Xerta.

Un altre dia mon pare m´explicava que per  creuar un riu no s´havia d´alçar els peus de terra a la fi que la força del corrent de l´aigua no et tombara i t´arrosegara riu avall. Això m´ho contava perquè ho aprengué al riu Segre. Em contà que una nit tenien que passar el Segre per sorprendre l´enemic. Comença a passar una companyia. Els nacionals s´adonaren de la maniobra i començaren a disparar. Mon pare sentia el sorroll de les metralladotes ta ,ta, ta ….  ta, ta ,ta.  Els crits de socor del ferits , arrosegats pel corrent del riu demanant ajuda eren terrorífics. Quan li tocava passar a la conpanyia de mon pare, el capità va decidir parar i no passar, salvant-se així, segons mon pare d´una mort segura.

Aquesta contalla situaria a mon pare prop del riu Segre, coincidint amb la información de la mateixa font  anterior que situava la seua Brigada  per aquella zona.

Vint- i-tresena carta: Barcelona 21 de novembre de 1938

Hi ha un periode molt llarg des de maig fins a novembre que no conserve cap carta. No sé que s´han fet      d´elles.

Escrita a tinta sobre una quartilla de paper groc va dirigida als seus germans Juan i Paca.

Els conta que la seua ferida va bé i que li pareix mentida que una ferida com la seua i que es trobi tant bé. Diu que el metge l´autoritzat a alçar-se i que aviat podra visitar les boniques avingudes de Barcelona. Els ho conta per  a que vegen que en esta guerra, dura com ninguna , està tenint sort.

A l´adreça posa

Vicente Martí

Hospital Militar

3º pabelló, 1º pis, llit 47

Vallcarca (Barcelona)

Juny del 2014

He tornat a reclassificar les cartes de mon pare i d´altres persones dirigides a ell com els seus pares,mon tio Juan Puchol, ma tia Antonieta, Teresa ( novia de mon pare)  i d´alguns amics i  coneguts. He reordenat el que havia escrit i he afegit nova informació intentant millorar-lo.

El proper 15 de juliol de 2014 mon pare compliria cent anys. He tornat a rellegir no sé quantes vegades les cartes intentant imaginar-me com seria la seua vida en aquells dies.Aquesta vegada he buscat informació a diferents fons sobre la 68 Brigada, la batalla de Terol, la batalla d´Aragó, la de   l´Ebre i la del Segre. Del camp de refugiats d´Agde, de la presó de Seminario Viejo a Lleida, etc.

He de dir que després de molt d´esforç i análisi de la documentación obtinguda he anat quadrant aquesta documentación amb el que conta mon pare a les cartes , intentant encaixar-les i no ho he aconseguit amb  seguretat. Potser algú amb més paciència ho aconseguisca.

Crec que la tasca dels historiadors no és gaire fácil i per això n´hi ha tantes versions i opinions. La majoria de les vegades la realitat de les persones queden amagades en el conflicte general. La de mon pare és real.

Primers de juliol de 2014.

Abans de seguir amb la següent carta he tingut que refer moltes vegades molt del que tenia escrit aportant noves conclusions.

Mon tio Juan Puchol i les seues filles Paquita i Maruja. Detràs Manolo i Juanito fills de ma tia Ramona i mon tio Manuel

Vint-i-quatrena carta:   Barcelona  3 de desembre de 1938

També dirigida als seus germans

Després d´enrecordar-se una vegada més de la seua neboda Paquita, els conta que ja passeja per l´ampli pati de l´hospital.

Els demana una foto de la seua neboda i de la resta de la familia i els diu que no vagen a creure que les vol per a despedir-se de la familia, perquè està morint-se, ja que ningú vol canviar aquesta vida per l´altra en la que diuen que s´està molt bé i menys ara que se sent tant bé ,ja que no sent la ferida tant greu, la diferència entre estar al front o a l´hospital és molt gran. Així que  ¡ viva la vida ¡

Els diu que pel que llegeix a la premsa, a Castelló estan bé i no com a Barcelona amb constants bombardejos.

Vint-i-cinquena carta:   Barcelona 13 de desembre de 1938

Segueix escrivint als seus germans.

Desitjan-los que estiguen bé de salut els diu que degut al seu bon estat de salut , creu que aviat estarà de nou amb els seus companys que son com la segona familia.Lamenta el disgust que els ha pogut donar al comunicar-los que estava ferit i que si haguera sabut que la ferida no era tant greu no els haguera dit res.

A continuació els diu que encara estarà  a l´hospital almenys un mes abans que li donen l´alta.Per a que pugue rebre les cartes els els diu que les envien a la Brigada , ja que és la manera més fàcil que li arriben.

S´acomiada demanat-los que alimenten bé a Paquita a la fi que tinga un desenvolupament normal i que ell ja sap que ho faran encara que ells passen fam.

Vint-i sisena carta:   Vallcarca (Barcelona)   22 de desembre de 1938

Després de desitjar-los que passen un feliç i bon  Nadal.comenta que està molt bé però amb enyorança de la companyia de la familia. Caldrà tindre paciència i ja vindran temps millors,els diu.

Els comunica que li han fet una exploració amb raios X i li han dit  que està completament bé amb la ferida cicatritzada, però que té la pleura un poc inflamada i que s´ha quedat bocabadat perquè no sap que és “el pleura”. Llavors li ha preguntat al metge si tenia algo al pulmó i li ha contestat que la bala no li l´havia tocat peró que la inflamació era conseqüència de que no estava quiet. Al preguntar-li si tardarien molt a donar-li l´alta li contestà que almenys un mes. Així que tranquilitat i a viure el millor que es puga dintre de tanta  calamitat i fora preocupacions fins el final de la guerra.

N´hi ha una posdata dient-los que li poden escriure a:

Hospital Militar- 3 Pavelló- 1º pis- llit 47      Vallcarca (Barcelona).

Vint-i-setena carta:  Barcelona  26 de desembre de 1938

També dirigida als seu germans.

Després de la salutació els comunica que l´han traslladat de l´hospital de Vallcarca . Ara està dintre la mateixa Barcelona, exactament  darrera el parc de les feres, així que quan ix de passeig, que és totes les dies, està al centre de la ciutat. Es lamenta que no fora en temps normal i haguera disfrutat amb intensitat de la ciutat.

Vint-i-vuitena carta:  Barcelona  31 de desembre de 1938

Dirigida com l´anterior als seus germans.

Els comenta que ha rebut les seues cartes del 9/12 i 30/11 i que l´omplin d´alegria.

Es torna a lamentar de la mala estona que els haura fet passar amb la seua ferida.També els diu que ha rebut la carta certificada del 30/12 tal com li l´han enviada i els diu que encara no ha rebut els mocadors i els mitjons i que no li envien res més, ja que té de tot i encara que va arribar nu del front ja té bon vestit i abric, i que és un veterà que ha aprés a anar sol per la vida.

S´acomiada dient-los que ara ha d´anar a voltar per Barcelona i disfrutar un poc de la meravellosa ciutat.

A l´acomiadament els recorda que no li envien res i que ho guarden per  a la seua neboda Paquita.

Aquesta és la darrera carta de l´any 1938 i des de maig fins ara no n´hi ha cap carta dirigida als seus pares. La següent carta està escrita després d´haver creuat la frontera amb França camí de l´exili.

Vint-i-novena carta: Bellagarde   7 de març de 1939

Molt curteta està dirida als seus pares comunicant-los que està hospitalitzat a França, però que només puga estarà amb ells.

Els dona la direcció on està:

Le Fort de Bellagarde- Pertús – Pirineus Orientals –França.

Trentena carta:  Agde 18 de març de 1939

Comunica als seus pares que ara és al Camp de refugiats d´Agde i que està desitjant eixir d´allí. Tant aviat com puga tornarà a  Espanya, ja que estant en un país estranger té enyorança de la seua estimada terra.

La nova direcció és:

Camp nº  1 Barraca  F  nº 3-  Agde (Herault )

Trenta- unena carta:   Agde   6 d´Abril de 1939

Dirigida als seus pares.

Ha rebut carta dels seus pares i manifesta una enorme alegria , la més gran que es puga imatginar després    d´un any sense saber res d´ells.

Desitja que després de tornar-se a trobar , ara  li escrigues més sovint, passat tant de temps d´haver estat perduts.

Conta que en el primer cop d´ull ha reconegut la lletra de la seua germana Carmencita que segur que estarà feta  tota una dona. S´en recorda dels seus nebots Manolito i Juanito i li diu a la seua germana Ramoneta que a veure si li compra una nebodeta. També té records per a Paca  i Antonieta.

Els diu que la seua direcció és :

Camp nº 1 Barraca A 1 – Agde Herault (França).

Vicent Martí Benages i la seua germana menuda Carmen: Ella li escrivia les cartes que li dictaven els seus pares.

Trenta- dosena  carta:  Agde  17 d´ bril de 1939

Dirigida als seus pares.

Es queixa que és la tercera carta que els escriu i encara no li han contestat. Les envia sense franqueig perquè els han dit que poden escriure a Espanya sense franquejar la carta.

Els diu que ell està bé però pateix perquè passe el temps i ells es fan majors i necessitaran la seua ajuda i ell està allí sense poder eixir i per tant no els pot ajudar.

Els demana que a volta de correu li escriguen i li diguen com està tota la familia, ja que una vegada acabada la guerra estaran tots a casa. També pregunta per la seua novia Teresa. Torna a donar-los la direcció.

Trenta-tresena carta:    Agde 27 d´Abril de 1939

Dirigida als seus pares.

Comenta que ha rebut la seua carta del 2/4 en la que li diuen que tenen notícies de Juan , Paca i Antonieta (Estàn a Petrel). Els diu que quan estiguen a Castelló que Juan li escrigue, igual que Teresa.

Els comenta que tots el dies ixen refugiats del camp cap a Espanya, això si, pagant-se ells el viatge i amb els papers arreglats. Els que es queden no saben quin dia els tocarà. Ell desitja abraçar-los aviat.

S´acomiada  anomenant tota la familia , una veïna Vicentica “la Fibla” i la seua cosina Rosa i el seu home Rafael.

Trenta –quatrena carta:    Agde  9 de Maig de 1939

Dirigida als seus pares i germans.

Diu que té les seues cartes del 2/5 certificada amb les fotografies dels seus nebots i que els ha contestat la que va rebre data 15/4. Està enterat que Ramona espera familia i que desitja siga una xiqueta (en realitat fou  un altre xiquet, Vicent, i més avant en tingué un altre, Ramon).

Referent a l´aval els diu que no és per a eixir  del camp si no per a quan isca poder anar directament a casa i no ingresar en un camp de concentració. Els diu que els que ixen són els que disposen de 200 francs, així que no es gasten els quartos i tinguen un poc de paciència, però el que si espera és que li contesten el que els pregunta en la carta del dia huit. També els demana paper per a poder escriure.

Referent al seu amic Navarro , que li diguen que no es preocupe que encara que siga un cop molt dur, ja cicatritzarà i dones millors no li han de faltar.

S´acomiada donant records per a tots, per a Vicentica  “la Fibla”, els seus pares i tots els veïns.

Trenta- cinquena carta:   Agde  26 de Maig de 1939

Dirigida als seus pares i germans.

Després de desitjar-los salut , els diu que en la carta anterior els envia la direcció del germà d´una dona que va a veure´l anomenada Francisca. En ella es va equivocar en el número del carrer i que la direcció correcta és : Joaquin Costa, 71.

Els diu que està desitjant saber si el nounat fill de Ramona i Manuel és xiqueta o xiquet.

Diu que ha rebut la carta del  10/5 i que no la conteste ara perquè acaba d´enviar-ne una. En ella s´ha enterat que tenen preparat un borrego per a quan vaja, però creu que es farà dur, ja que és més fàcil eixir amb un aval polític ben fet que amb 200 francs.Els comenta que no facin sacrificis  per ell, ja que prou penes han passat en aquestos dos anys que falte de casa.

S´acomiada amb abraços.

Trenta-sisena carta:   Agde  4 de Juny de 1939

Després de desitjar-los salut els diu que fa vint-i-set dies que no sap res d´ells i està impacient i preocupat.

Escriu en diumenge explicant-los com és el camp i els diu que menja molt bé gràcies a una familia que ve a veure´l i li porten menjar, encara que segons ell, el menjar que els donen no és dolent.El camp està compost per 39 barraques de fusta com la que els envia dibuixada a l´embolcall d´una pastilla de xocolata que ja es al seu estòmac, dos barraques –cuina grans, una pel comandament francés i espanyol i infermeria. També n´hi ha un camp de futbol i un de basquet en els que fan exercici físic.

Diariament tenen classe de cultura general i de francés. Tot amb una magnífica organització francesa secundada per la seua disciplina. Tots els dies treballen per millorar les condicions del camp.

Conta que els han equipat amb muda completa tant interior com exterior, així com calçat, encara que com fa calor van amb camiseta esportiva i pantaló curt ,semblant que estan en un campament de boy scoutt o siga exploradors.

A les barraques l´espai sembla menut però com la taula, els banquets i els llits , fets per ells , són plegables semblen més grans.

S´acomiada comentant-los que li agradaria tornar a Espanya i poder ajudar-los, però paciència i esperar que el general Franco ordene definitivament la repatriació.(Això de general Franco ho ficaria per si la censura ho llegia, no crec que s´atrevira a ficar el sublevat i dictador Franco com segur que ell pensava).

Trenta- setena carta: Agde 13 de Juny de 1939   

Ha llegit la carta en  la que li comuniquen  que la seua germana Ramona ha tingut un fill, també xiquet ,que li fiquen de nom com ell, es dir Vicent. Diu que li agradaria ser allí , ser el seu padrí i poder ensenyar-li  el camí de la vida. Continua dient-los que cal tindre paciència.

Els diu que pense que no han rebut totes les cartes que els escriu i que a partir d´ara les numerarà i que ells faran el mateix .Diu que ha rebut  sobres per a escriure, però que en té i no li fan falta.

En una carta anterior els demana noticies d´una familia que el visita al camp i que tenen una germana a Castelló.

Diu que encara no té noticies de Juan.

Sobre l´aval els diu que facin lo que creguen convenient.Ha llegit l´article sobre la repatriació dels refugiats espanyols a França i que li ha agradat perquè es preocupen pels que van tindre  que eixir de la seua estimada Espanya per les circumstàncies del moment i desitja que solucionen el problema el més aviat possible.

Ha tingut carta de Teresa en la que li diu que va a vore´ls i els diu que la tracten amb estima, les demés coses són assumptes d´ells, ja que porten molt de temps separats i han passat coses que ells no esperaven i que ja solucionaran quan estiguen junts o tal vegada  no ho solucionen mai. Amb tot això els diu que ella és lliure de fer la seua voluntat ,tant com ell també ho farà i això no vol dir que ell tinga una altra dona. Els diu que li diguen a Teresa el que els explica per a que sapia a que atendres.

Donant-los records per a tots i demanant-los que escriguen contant-li més coses, s´acomiada.

Trenta –vuitena carta:   Agde  15 de Juny de 1939

Dirigida als seus pares i germans.

Els diu que ha rebut la seua carta del 7/6 certificada i per avió, donant-se per enterat del  que li conten. També ha rebut l´esquela per a la familia que el visita i que els la donarà   quan vinguen.

Ha rebut carta de Teresa i una altra d´ells que contesta a volta de correu. Es dona per enterat que li han enviat l´aval a través de Creu Roja de Barcelona i els comenta que si l´hagueren enviat directament a ell, ja el tindria.

Referent a que li diuen que Paca i Paquita ja estan a Castelló i el lloc on es Juan (Plaça de bous d´Alacant), no és ninguna novetat i no calia que li ho amagaren. Ell està segur que Juan  aviat estarà a Castelló , ja que té la completa seguretat que ell no ha fet res dolent i es farà justícia com saben fer-ho els dirigents del gloriós moviment nacional (aquestes frases em sonen a falses, però la precaució per la censura així li ho fan escriure).

Mon tio Juan era germà de Pepet, que havia sigut alcalde de Vilafamés durant la República. Es trobaven a Alacant al final de la guerra. Mon tio es quedà sense poder embarcar cap a l´exili i fou detingut. El seu germà Pepet embarcà i es traslladà a Argèlia, no tornant de l´exili perquè a pesar que li deien que no n´hi havia res contra ell, no es fià i va morir  abans de decidir-se a tornar.

Diu que no li envien sobres, que en té prou (N´hi ha un sobre que correspon a la carta nº 2, amb l´esfinx de Franco amb un segell d´Herault i un altre color blau de la censura  militar de Castelló, enviat per mon pare i que seria un dels sobres que li enviaven els seus pares des de Castelló per a que els escriguera)

Els diu que n´hi ha una expedició que ix cap a Espanya i que aviat li tocarà a ell. També diu que a la anterior carta els conta el que n´hi ha referent a Teresa i els demana que la tracten bé, que ja arreglaran les coses quan torne. Diu que li envien la direcció de Juan perquè vol saber que li ha passat al seu germà Pepet.

Després de donar record a tots s´acomiada.

Trenta-novena carta:   Agde  17de juliol de 1939

Dirigida als seus pares i germans.

Està llegint la carta del 9/7 en la que li diuen que estan esperan el seu retorn . Ell els diu que té moltes ganes de que li arrive l´aval i tornar a la seua estimada terra.

Els comunica que avui ix una expedició de la Creu Roja , així  que a ell com als demés companys de Castelló  ja no els pot tardar molt  l´eixida del camp. De tota manera diu que si li volens fer l´aval de nou que fiquen el segell de l´ajuntament o de la Falange , ja que no es pot eixir sense ells. Si no els rep en pocs dies ja se les arreglarà per tornar amb avals o sense ells.

Dient-los que rep totes les cartes d´ells, els demana que li escriguen a Juan i s´acomiada.

Quorantena carta:   Agde  30 de juliol de 1939

Després de tanta paciència i espera, en esta carta manifesta una gran emoció, alegria i ansietat perquè ja sap que torne a Espanya.

Dirigida als seus pares i germans.

Els comunica que dilluns 1/8 ixen del camp de refugiats d´Agde direcció Espanya i que és tanta l´emoció que no ho pot explicar. Mai havia sentit al fons del cor l´ausència de la seua terra, a la que s´estima i que quan es fora, nota el calor i el buit del qui li donà la vida.

Avui vespres d´eixir cap a Espanya se li fa insoportable i voldria marxar i no esperar a demà. Que llarga es farà la nit, però després vindrà el dia, el dia que mai oblidaré i que em farà el més feliç de la Terra. ¿Tornar a Espanya? ¡ No és posible! No m´ho crec,

¿ Serà posible? ¡Em torne boig! . És tanta la felicitat que no em cab a l´ànima.

Despré diu que sap que “ Espanya serà gran com ha sigut sempre”.

S´acomiada dient-los que tal vegada arribe abans ell, que la carta.

Quoranta-unena carta:   Lleida  23 de setembre de 1939

Quatre lletres per a  dir que ha rebut les quinze pessetes que li van enviar i que ha escrit a Juan el dia cinc. Els diu que no deixen de fer el possible per a que puga estar aviat amb ells.

Els pregunta si  Angel ,el germà de Teresa, està ja a casa i al mateix temps els demana que li conten alguna cosa d´ella.

Amb petons s´acomiada donat-los la nova direcció:

Seminario Viejo- Sala 5ª – Lleida

Quoranta – dosena carta:   Lleida  29 de setembre de 1939

Desitjan-los que estiguen bé de salut els diu que en l´anterior del vint-i-tres els deie que l´havien traslladat del Castell de Lleida  a Seminario Viejo, que serveix de pressó provisional.

Diu que d´allí poques coses els pot contar , ja que tots els dies són iguals, resaltant les poques lliberts,  monotonia i tristesa del lloc.

Els demana que li conten com estan les coses per Castelló, patint per les seues necessitats ja que els falten els dos suports més forts que són Juan i ell, que estan detinguts. També pregunta que li expliquen eixa direcció tant rara que té Juan (Plaça de bous- Alacant) i que li expliquen la veritat.

Confiant que aviat estarà amb ells perquè res dolen ha fet,  encara que Juan que tampoc ha fet res dolent i està tancat. Això li fan entrar dubtes. S´acomiada amb paraules de estima.

Quoranta- tresena carta:   Lleida  6 d´octubre de 1939

Dirigida als seus pare.

Desitjant-los que es troben bé, especialment de salut els diu que del que li diuen que volen anar a veure´l, que no fa falta que vagen, que no deixen veure ningú i que està  a la presó, com els conta en una carta anterior i que no està tant mal.

Ha llegit en la carta que havien anat a vore a Maria (¿…?) i els va dir que anaven a enviar l´informe. Li estranyà perquè el dia que va marxar Joaquim, el xic que els havia portat roba seua, el va cridar  una altra vegada la Guardia Civil d´allí degut a que l´informe feia dies que estava allí i que en l´esmentat informe deia que ell era secretari del sindicat de fusters i és pel que està detingut a la presó i ara si no es retira l´acusació el comdenaran, ja que per molt menys n´hi han complint comdena. Els diu que no ho sent per ell si no perquè estant Juan i ell fora, es falta el suport a casa , ja que el pare es va fent vell. Els diu que podrien demanar el trasllat a Castelló,  si no paciència.

Els comenta que Juan li ha dit que té una nova neboda, Marujin, filla d´ell i Paca la seua germana.

S´ha enterat que Ramona ha tingut bona collita d´arròs a la marjal i els pregunta si ells treballen l´hort de Paca i si la casa encara és d´ells o l´han venuda, ja que són temps molt difícils. Els demana que li conten coses i que li envien unes espardenyes que li ha encarregat a Ramoneta, perquè encara que té unes sabates són incòmodes per portar tots els dies.

Esperant que li escriguen contant-li coses de Teresa i de tot el que passa per Castelló s´acomiada.

Quoranta – quatrena carta:    Lleida  13 d´actubre de 1939

Tenin a les seues mans la carta dels seus pares de 9/10 els diu que està content perquè s´assabenta que estan bé. En la sala són 200  i sempre n´hi ha algú que els fa passar una bona estona com quan estaven la caserna. Els comenta que encara no li han dit res de Joaquim, el xic que havia estat amb ell, i si ha anat a veure´ls. Parla  de tots el seus nebots i que a ell no li falta roba fins i tot té tres mantes. Li desitja a Carmencita que s´ho passe bé a Madrid, que és molt bonic, encara que com ella ha estat a Barcelona ja està acostumada a veure una ciutat gran. S´acomiada dient-los que sols escriu per davant  perquè la tinta emborrona la lletra.

Quoranta-cinquena carta:    Lleida  17 d´octubre de 1939

En aquesta carta n´hi han dos dibuixos un dedicat a Paquita que fá de domadora d´un gat i un altre amb un gos i dos xiquets montant un cavall en el que fica:Manolito i Juanito cami de l´alqueria.

En contestació a una carta que li pregunten si n´hi ha algú de Castelló els contesta que  està amb ú d´Artana i és familia dels del repiso, els que vivien a l´ajuntament, li diuen Vicente Marco Pitarch. També n´hi han    
 d´altres de Castelló i província però no sap com explicar-los qui són. S´acomiada amb petons i abraços.

Quoranta-sisena carta:    Lleida  20 d´octubre de 1939

Dirigida com quasi totes als seus pares i germans.

Comenta que té la carta certificada del 3/10 en la que li diuen que si es que l´aval no era bo, els ha de dir que ell, no ha fet res dolent, el que passa és que a l´enterar-se que era de la junta sindical de fusters , carrec que no té res a veure amb política , ja que això era assumpte del comité, és pel que creu  que és allí  detingut i que si estiguera a Castelló , ja estaria al carrer, perquè podria aclarir que la seua conducta ha estat correcta. Diu que de la documentació no necessita res, tant sols que es retirara l´acusació i això és difícil estant lluny de casa.

Diu que ha rebut els paquets que li envien, la llet i les espardenyes , que li venen un poquet justes, encara que bé. No pot escriure a ningú més que als seus pares i que li diguen a Juan, Jaime i als altres amics que lamenta no poder escriure´ls.

S´acomiada nomenant a tota la familia ,desitjant-los salut.

Quoranta-setena carta:   Lleida   20 d´octubre de 1939

Dirigida a la seua germana Antonia.

S´alegra que estiguen animats a pesar de la desgràcia que tenen a sobre i que no es mereixen, però paciència perquè arribarà el dia que podran ser junts i seran feliços dintre la seua pobresa.

Li explica que li digue a sa mare que no plore tant, ja que li fa tindre pena i que es cuiden i no caiguen malalts. Ell està bé.

De la ferida que , com ella ja sap , era d´impotància, està completament recuperat, encara que ell va pensar que quedaria inútil. Que no li digue res  a sa mare de la ferida, perquè pensarà que està mig mort i ell està més viu que mai.

Referent a ella li diu que pel que li conten està feta tota una llauradora i se la imagina regant l´hortet amb el carabassí  a la mà.

Del que li demana ,que li parlara a Teresa, és natural que s´interese per ella, però que la guerra i altres coses els han separat, però això no val dir que si necessitara  alguna cosa d´ell no l´ajudaria.

Li demana que quan li torne a escriure li conte coses de Castelló i dels seus amics.

Li comenta que la vida en aquella casa passa tranquila, complint els deures i que el tracte és amable, ja que no es fiquen amb ells i estan bé.

Donant records per a tots , s´acomiada.

Quoranta-vuitena  carta:   Lleida 10 de novembre de 1939

Dirigida als seus pares.

En ella pregunta com és que no li diuen res de Juan i pregunta si està a casa. També els diu que rep tot el que li envien: menjar , quartos, etc.

Referent a que ja han arreglat els tabics que van tirar les bombes de l´aviació, s´alegra molt perquè ell          s´havia imaginat que havia caigut tota la casa.

S´acomiada de tots.

Quoranta-novena carta:   Lleida 10 de novembre de 1939

Dirigida a la seua germana Antonieta.

Li diu que ha rebut la seua carta on li conta moltes coses de les quals s´adona per enterat.

Referent al que li conta d´una xica, li diu que no és la seua novia, encara que li agradaria. La coneix perquè és germana d´un company molt amic seu i que sent a Barcelona ferit, els va escriure preguntant per ell . Es van presentar ella i son pare a veure´l a l´hospital i  els ha estat escrivint fins ara que ho té vedat. Li oferiren la seua casa per a quan estiguera convalescent, però no pogué anar ja que va tindre que eixir direcció França.

Referent a Teresa li diu que encara que la vol entre ells ja no pot haver res.

Li fa un dibuix a la carta d´una Betti colorejada amb colors que li ha deixat un company i li la dedica a ella.

Antonia Martí Benages amb Ramon al braç i els meus cosins Vicent, Paquita i Maruja

Cinquantena carta:  Lleida  24 de novembre de 1939

Destinada als seus pares els diu que té totes les cartes, la primera de Manolito,la fotografia de sa mare, la qual en veure-la, li dona un petó al front i li caigueren les llagrimes content perquè sap que està bé.

També ha rebut la carta de Paca, escrita per una altra mà, i al veure el segell de la censura i el de correus de Castelló, s´adonà que ja eren a casa tant ella com Juan i això ho prefereix  a la seua propia llibertat. Els demana que no li envien pa, ja que el pot comprar més econòmic allí i així eviten gastos.

Segueix una llarga llista amb el nom de tots els familiars alegrant-se de que acabada la guerra  són tots vius.

S´acomiada dient-los que el banc de fuster i les ferramentes no les deixen a ningú fins que ell torne.

Cinquanta-unena carta:   Lleida 15 de desembre de 1939

Dirigida a Antonieta.

Amb un dibuix de Popeie a color , li diu que rep tots els paquets que  nomena  a la seua carta i que acabe de rebre´n un amb un pot de llet, tocino magre, sardines i sis pessetes.

Li diu que s´alegra de rebre els paquets però que no n´envien tants, puix són cars.

(La carta s´acaba ací, sembla que està incompleta).

Cinquanta - dosena carta:   Lleida 16 de desembre de 1939

Dirigida als seus pares.

En una carta rebuda per ell ha llegit que pel nadal, si no ha tornat aniran ells a veure´l. S´alegra que tinguen ganes de viatjar, però creu que no paga la pena, ja que sols el podran veure dos minuts i tal vegada ni això tampoc. Els diu que  no n´hi ha visites, no perquè esta presó siga pijor que  altres, tant sols perquè no reuneix condicions de visita. Quan estava al Castell de Lleida podien haver vingut a veure´m,  i ara s´encaboten en voler vindre, però el disgust serà seu quan no puguem veure´m.

Torna a donar records a tots i s´acomiada.

Cinquanta – tresena carta:  Lleida  22 de desembre de 1939 (darrera carta)

Dirigida als seu pares i germans està encapçalada pel dibuix d´un home que porta al muscle un cartell on fica:

“Felices Pascuas de Navidad y prospero año nuevo.” Vicente.

Els diu que ha rebut els paquets que li han enviat i que no li´n envien més si s´ho han de llevar del seu menjar. S´alegra de que Juan estiga a casa i que els mobles estiguen en perfecte estat. Li demana que li escrigue perquè ell li conta les coses com ningú ho fa. A sa mare li demana paciència ja que vindrà el dia que eixirà, que ell està bé i insisteix en que no vagen. També els diu que els darrers dies ha hagut molts trasllats i prompte els tocarà als de la seua regió, així que un poc més de  paciència que tot arribarà.

Dona petons per a Manolito, Juanito , Vicentico, Paquita i Marujín (els seus nebots). Abraços per a Ramoneta, Paca , Antonieta, Carmencita (les seus germanes) ,Juan i Manuel (els seus cunyats) i  records per a Rosa, el seu home i el seu fill i també pel tio Ximo.

Pels seus  pares tota l´estima del seu fill, que de veritat els estima i no els oblida.

Vicente Martí

Després segons em contà mon pare el traslladaren a la presó de Castelló. Ingresà molt content en veure cares conegudes, de seguida l´advertiren  que no s´alegrara tant, que d´allí tots els dies eixien companys per a ser afusellats al Riu Sec.

Mon pare fou jutjat en juí sumaríssim i comdenat , concedint-li la presó atenuada en el seu domicili, podent eixir per anar a treballar, amb l´obligació de presentar-se cada quinze dies i precisament en diumenge davant la Comisaria de la Ciutat.

Castelló de la Plana quinze de juny de 2014 centenari del naixement del meu pare.